L'Associació de Veïns del Barri Vell de Girona segueix amb la seva lluita per evitar un futur nou episodi de silenciament de les campanes de la Catedral. Aquest dimarts va entrar un escrit al registre municipal de l'Ajuntament on reclama que es declarin Bé Cultural d'Interès Local les campanes instal·lades en qualsevol Bé Cultural d'Interès Nacional -com la Catedral de Girona- que hagin mantingut el toc actiu de manera ininterrompuda els darrers cinquanta anys. En aquest sentit, insten a incorporar a la declaració «l'obligació de conservar els béns allà on es troben instal·lades actualment i de mantenir la seva funció».

En l'escrit de l'associació, s'exposa que els veïns «molt majoritàriament estan satisfets per la resolució municipal que restablia el normal funcionament de les campanes de la Catedral». El document inclou un seguit d'arguments per intentar deixar clara la importància que han tingut els tocs amb frases com: «Des de la primera meitat del segle XI es té referència d'un campanar a la Catedral i des de 1563 d'una consueta que disposava la manera de sonar les campanes». O «les campanes tenen un to i una nota específics i definits i el seu repic és singular de manera que són una manifestació sonora que ha esdevingut tradicional».

L'entitat veïnal indica, a més, que les mateixes campanes constitueixen «elements d'alt valor patrimonial». En aquest sentit, detallen que la Beneta o bombo, data de 1574 i que d'aleshores ençà «ha marcat les solemnitats litúrgiques i el pas de les hores». També s'esmenta que la ciutat protegeix un seguit d'elements materials i immaterials pel seu valor i recorda que «les campanes dels nostres monuments i el seu toc formen part de la història i de la identitat de la nostra ciutat».

A banda d'aquestes dades, el text incorpora un seguit de fonaments de dret, com ara el fet que l'Unesco estableix que «patrimoni cultural immaterial» són els «usos, representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques (que les comunitats els grups i, en alguns casos,els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural». Aquest patrimoni es transmet «de generació en generació». També s'esmenta la llei espanyola per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial inclou diferents tipologies tradicionals que poden considerar-se Béns a protegir. entre aquestes hi ha «les formes de socialització col·lectiva i organitzacions i les manifestacions sonores, música i dansa tradicional». També «els usos socials, rituals i actes festius».

Finalment, s'aporta un article de la llei del patrimoni cultural català que diu que aquest patrimoni està integrat «per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures».