Q

ue el successor del número 1 al capdavant de l'Ajuntament de Girona sigui el número 2 o el 3 de la llista, és allò normal. Allò més lògic. Com quan plou, cau aigua. I l'aigua circula pels rius, menys al Ter, que baixa sec per l'espoli barceloní.

Tot va ser més normal. Perquè no era tan difícil. Kilian Jornet pujarà amb una motxilla petita a l'Everest per la cara Nord. Allò que és impossible, només està en mans de Déus. I imitar-ho és abocar-se al precipici. Era fer malabarismes amb tretze mandarines i només dues mans. Impossible. Com alguns dels gols de Messi.

No era tan difícil. Es va demostrar ahir. Marta Madrenas, la número tres de la candidatura de CiU, que encapçalava Carles Puigdemont, va convertir-se ahir en la nova alcaldessa. Sense estridències. Sense equivocar-se en el jurament. Sense que l'oposició hagués de conxorxar-se i escriure paperets de protesta en votar. Això sí, els quatre regidors de la CUP ahir no ser partícips de la festa de la demòcracia consistorial per queixar-se per l'espectacle viscut els dos darrers mesos.

Les intervencions van ser més tranquil·les que fa dos mesos, quan com diria l'amic Joan Pluma, es va voler fer passar bou per bèstia grossa, o sigui que el número 19, Albert Ballesta, fos el successor ideal i natural del número 1.

El ple extraordinari, això sí, va tenir els seus moments còmics perquè un circ que ha estat dos mesos a la ciutat sempre deixa una ressaca final. Per exemple la votació es va retardar perquè ningú tenia la llista dels noms dels regidors per cridar-los a posar la papereta a l'urna. Comenten que el llistat amb els noms l'havia de tenir el secretari, José Ignacio Araujo, que diuen que està essent el flagell de l'equip de govern. Quan el futur tinent d'alcalde de Cultura, Carles Ribas, va detectar aquesta incidència va marxar corrent per demanar a la responsable de protocol que disfressada d'Usain Bolt amb perruca, va fer un puja i baixa per aconseguir la llista. Entre els cridats ja hi havia el tinent d'alcalde de Mobilitat, Joan Alcalà, encara convalescent d'una operació. Fins i tot va immortalitzar el moment que l'alcaldessa agafava la vara fent fotos amb una tablet. Com la tinenta d'alcalde d'Hisenda, Maria Àngels Planas, una de les més contentes, que feia fotos amb el telèfon mòbil.

I una petita disfunció, a banda que el realment lògic seria que el relleu fos la número 2, Isabel Muradàs. Una persona que era al saló de plens es va aixecar i va lliurar, a cada un dels representants municipals, una targeta personal al mig del ple. Quan la noia es va aixecar, més d'un ja devia recordar i tèmer una escena pretèrita a les escales de la Catedral, que va acabar amb un plat de nata a la cara de l'exalcalde omnipresent, Joaquim Nadal.

Al final de tot hi va haver temps per fer-se fotos i més fotos. Madrenas amb el grup municipal de CiU. Madrenas amb els amics. Madrenas amb companys de partit. Madrenas amb la família (els seus fills, Clàudia i Pau, i la seva parella, el fotògraf Pere Puntí, que va aprofitar les seves dots per emportar-se records de la jornada històrica amb una petita càmera). I una foto que encara no havia de ser foto: el del futur equip de govern. O sigui els regidors de CiU i el PSC. Tots es van posar ben cofois a la foto. Tots menys el que serà el regidor de Paisatge, Narcís Sastre, que no és amant de la primera línia de foc i que sap que fins dimecres no hi ha segellat el pacte amb els socialistes i fins aques dia ell no serà formalment regidor.

Aquesta crònica acaba amb la incògnita de saber si la jornada festiva va acabar amb una celebració nocturna al popular bar Cu-cut! de la plaça Independència, amb en Patxi servint les copes.