Obra del dimoni

14.03.2016 | 06:30

La darrera vegada que vaig veure Marta Madrenas, estava rebent a les portes de l'ajuntament un grup de dimonis vinguts de tot Catalunya. Dels Pastorets, deien, però a mi no m'enganyen. Se la veia còmoda entre diables, belcebús i llucifers, a Madrenas, ara sabem que perquè estava establint les aliances que l'havien de dur temps després a l'alcaldia. Perquè si d'una cosa estem convençuts els gironins és que les decisions preses els darrers mesos pels dos últims alcaldes, Puigdemont i Ballesta, només s'expliquen si han estat posseïts pel Dimoni. Tanta incompetència, tants errors i tantes relliscades no poden ser humanes, ni tan sols animals. El Maligne va entrar dins seu i és qui va executar les esperpèntiques maniobres que han acabat amb Madrenas agafada a la vara d'alcaldessa. Res a criticar-li a ella, que amb el Diable sempre és millor estar-hi de bones. Sí en canvi a Puigdemont i Ballesta, que si als primers símptomes -el dia que mentre s'afaitaven el cap se'ls va girar 360 graus- s'haguessin fet tractar per un exorcista, ens haurien estalviat als catalans i als gironins -aquests doblement perquè ostenten totes dues condicions- la vergonya que hem passat i seguim passant. Ara ja no els salva ni la immersió en una banyera d'aigua beneïda.

Ballesta feia malfiar. Des del principi els únics elogis que s'escoltaven d'ell -a totes hores i repetits per tothom, però els únics- és que era «bona persona i treballador». Això aixeca sospites. No és que siguin aptituds a criticar, però si és això el que es demana per exercir l'alcaldia de Girona, amb més mèrits ho podria ser la meva àvia, i això que porta anys morta. Al final, quedarà per a la història com l'alcalde que es va voler apujar el sou. Ni tan sols com el que se'l va apujar.

Però qui el va ungir -prèvia dimissió obligada de vuit regidors que no ha servit de res excepte per treure'ns de sobre vuit persones amb tan poca dignitat-, qui va organitzar tot el vodevil i qui ja portava temps dilapidant diners dels gironins, va ser Puigdemont. I aquest cas és més perillós, perquè continua posseït -es comença a notar en les seves decisions- però té més poder. Vade retro.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema