A Girona el sol surt sempre entre les pedres i al mes de març, cap al migdia, amb prou feines és una rodanxa de llum blanca que no aconsegueix trencar la fredor glacial del vent. Aquest vuit de març, just quan tocaven dos quarts d'una al campanaret de l'ajuntament, ha sortit l'alcalde per anunciar en roda de premsa la seva renúncia, ha dit que «no volia ser el problema si podia ser la solució», una frase que no farà història, però que il·lustra d'alguna manera el final del seu curt, curtíssim mandat.

Juli Cèsar va ser assassinat durant les idus de març, o sigui el 15 de març de l'any 44 abans de Crist. Un vident el va advertir del perill, però ell va seguir el seu camí. El nou alcalde de Girona no haurà durat ni dos mesos en el càrrec, advertit per maleficis semblants i víctima dels seus propis errors. La data del cessament en el càrrec s'inclourà en els annals de la ciutat per aquest fet i per celebrar-se també el 88 aniversari de la inauguració dels urinaris públics que encara hi ha a l'inici de la Rambla.

El parlament del senyor Ballesta ha començat amb una ronquera que no presagiava res de bo. Els periodistes i els fotògrafs oloraven la sang fresca i drets damunt les cadires fotografiaven tot el que era fotografiable i prenien notes de l'inexplicable. L'alcalde ha dit que ha pres la decisió amb la consciència tranquil·la i ha descarregat tota una colla de desqualificacions envers «el principal partit de l'oposició», perquè ja se sap que aquestes coses quan s'aguanten a dins és pitjor.

Després, mentre l'alcalde sortint tornava -entre aplaudiments- al despatx per recollir les seves coses, la nova alcaldessa es deixava fotografiar discretament sota la llum zenital que baixa pel celobert del Teatre Municipal. Acaba una història i en comença una altra, les idus de març a Girona seran sempre en dia 8 i, tot i que la sang no ha arribat a l'Onyar, segur que haurà esquitxat per sempre la túnica immaculada del jove Octavi que ara presideix la Generalitat de Catalunya.