Estupor. Aquest era el sentiment majoritari dels regidors gironins quan, ahir al matí, el diari digital ElNacional.cat avançava que Albert Ballesta dimitiria i hi hauria un pacte de govern amb el PSC. El desconcert gironí va fer evident que era un pacte cuinat i dirigit des de les altes esferes de Barcelona, i concretament des de Presidència de la Generalitat. Igual que va passar amb l'operació que va dur Ballesta -número 19 de la llista- a l'alcaldia de Girona.

Va ser una nit llarga per a Ballesta, que va abordar la situació del consistori amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Puigdemont va ser qui el va impulsar a l'alcaldia i, malgrat haver estat el principal avalador de Ballesta, va veure amb bons ulls que l'alcalde decidís renunciar. De fet, fa un parell de setmanes va reunir els regidors de CiU a Girona, inclòs el mateix Ballesta, i els va esbroncar per la imatge que s'estava donant de la ciutat, tot demanant-los que fessin pinya.

Des de llavors, la situació s'havia clamat. Maria Àngels Planas va començar a negociar un acord amb ERC-MES pel sou de Ballesta i els càrrecs de confiança, i malgrat que no s'havia arribat encara a un acord, res feia presagiar aquest trencament. Fonts properes a les negociacions expliquen que Puigdemont i Oriol Junqueras van intentar propiciar l'acord, però finalment en l'àmbit local no va ser possible. De fet, les primeres alarmes van saltar en veure que el sou de Ballesta no constava en l'ordre del dia del ple ordinari del proper dilluns, però hi havia marge perquè s'hi pogués incloure d'urgència a última hora.

Per això, els primers desconcertats ahir al matí van ser la majoria de regidors de CiU, que desconeixien l'acord amb els socialistes i encara més que Ballesta estigués a punt de dimitir. Molts d'ells es van assabentar de l'operació a través dels mitjans de comunicació, fins que a les nou del matí Ballesta els va reunir al consistori per explicar-los-ho personalment.

També hi va haver sorpresa majúscula a les files d'Esquerra, ja que, des del seu punt de vista, les negociacions estaven molt avançades i no hi havia motiu per trencar-les. La resta de l'oposició, òbviament, encara estava en més fora de joc.