La dimissió d'Albert Ballesta com a alcalde de Girona és el millor que podia passar. El millor que li podia passar a ell. I també a la ciutat. Primer a ell perquè el que ha hagut de suportar durant aquest temps ha estat, segons les seves paraules, com un «escorxament públic». Ballesta tenia el problema a dins mateix. Els que havien de ser els seus companys de grup no van pair mai que ell, el número 19 de la llista i que no va ser elegit a les urnes, fos l'escollit. Una elecció que va ser presa personalment per Carles Puigdemont. Durant aquest temps, els que tenien més pretensions no han parat de posar pals a les rodes. De portes enfora no, però sí de portes endins. Ballesta ha vist que no tenia prou suport intern i evidentment tampoc de cap grup municipal. Si en poc ?menys de dos mesos del seu mandat les coses anaven ja maldades és facil d'imaginar com es plantejava la resta. I la seva dimissió també és bona per a la ciutat. Tot govern necessita estabilitat i aquest no en tenia cap. Episodis com el de les campanes ho han demostrat. Ara potser es perfila una etapa de més govern i estabilitat que necessita la ciutat.