Si Carles Puigdemont va acceptar marxar de Girona cap a la Generalitat sense ni dir adéu per salvar el «procés», ara és el mateix Puigdemont el que l'ha deixat més tocat que mai. Des de Barcelona va decidir qui l'havia de substituir: el número 19, Albert Ballesta. Il·lús, mai va imaginar el rebombori intern que provocaria al partit. Tampoc va veure que l'operació i el serial de renúncies seria discutida des de fora i que necessitava a aquests de fora, perquè CiU estava en minoria.

Per desllorigar l'embolic ha tornat a moure els fils. Ha impulsat a qui va marginar inicialment, Marta Madrenas, i s'ha abraçat a un partit que no defensa el «procés». No s'ha entès amb Oriol Junqueras i ha ballat al ritme de Miquel Iceta. CiU ha relegat ERC a Girona, la ciutat que els independentistes veien com a exemple per la seva àmplia representació entre CiU, ERC i CUP. I ara pot provocar la trencadissa definitiva a la Generalitat i al «procés».