El cas de CiU a Girona s'acabarà estudiant a les facultats. No sé si a les de Política, Psicologia, Comunicació o Arts Escèniques, però en tot cas s'haurà de posar com a exemple de com no s'han de fer les coses. La gestió de l'entrada del número 19 de la llista o la negociació del cartipàs ja van ser nefastes, i l'acord sorpresa d'ahir amb el PSC no ha millorat en res. Una cosa és que dues parts mantinguin discreció a l'hora de negociar, només faltaria. Però arribar a un acord d'última hora amb el PSC i canviar d'alcalde sense que els teus propis regidors ho sàpiguen és perillós, perquè hi ha qui es pot sentir ignorat i més si suposa perdre algunes de les seves àrees. On queda la cohesió d'equip, la presa de decisions conjuntes sobre el futur de la ciutat? I sobretot, on queda l'autonomia local? Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van intentar forçar un acord entre CiU i ERC, però no se'n van sortir. I, pel que sembla, el pacte amb el PSC tampoc va ser fruit de la iniciativa local. Tot això ha quedat al descobert i sembla clar que Girona, en el fons, només és una peça en el tauler d'escacs en què s'ha convertit Catalunya.