La recerca i documentació del cronista de la ciutat de Girona Enric Mirambell i del polític i historiador Joan Olòriz ha portat l'Institut Jaume Vicens Vives a avançar quatre anys la celebració del 175è aniversari del centre. Inicialment s'havia pensat en fer-ho l'any 2020, tenint en compte que el 150è aniversari es va celebrar el 1995 perquè, fins ara, es tenia com a data de fundació el 1845.

No obstant, Olòriz i Mirambell han arribat a la conclusió que les primeres classes de secundària van fer-se el 1841 i no el 1845 com s'havia cregut fins ara. L'edifici, l'antic convent dels Caputxins i actual seu del Museu d'Història, havia estat desamortitzat anys abans. L'any 1945, dins del denominat "Pla Pidal", el govern espanyol va decidir fundar instituts de segona ensenyança a cada capital de província per millorar els estudis de secundària. A Girona va ser en aquest edifici.

Al llibre L'Institut de Segon Ensenyament de Girona 1845-1900 (CCG Edicions, 2008), Olòriz esmenta en diverses ocasions el 1841 com l'any en què a l'edifici de l'antic convent dels Caputxins (actual seu del Museu d'Història) ja hi existia un efímer Institut creat per l'Ajuntament i un col·legi d'humanitats. És el que donaria pas a l'Institut Provincial, o de Segon Ensenyament, quatre anys més tard.

Amb els textos d'Olòriz i de Mirambell, l'equip directiu del centre, dirigit per Anna Masós, va consultar amb historiadors i membres de la Fundació de l'institut, com Joaquim Nadal, Joaquim Maria Puigvert, Josep Maria Nolla i Jaume Pinyol, entre altres. Tots van coincidir en el fet que el 175è aniversari s'havia de celebrar aquest any 2016. Com que, històricament, els cursos escolars començaven l'1 de novembre, l'Institut pensa en aquesta data per tirar endavant la celebració del 175è aniversari.

Una redacció de Josep Pla

Ara mateix s'està fent un inventari de tot un seguit de documents, llibres i elements amb cert valor històric per al centre. S'han trobat publicacions del segle XVII. Han detectat que hi ha objectes repartits en diferents institucions i museus de la ciutat. També s'ha trobat una redacció de Josep Pla, quan era alumne, on explica una excursió amb la classe a Sant Pere de Rodes. Un viatge que el centre preveu repetir enguany el 30 d'abril i on s'aniran llegint els textos descriptius de Josep Pla.

Alguns objectes es van perdre amb el canvi d'edifici, fa quasi cinc dècades. Els alumnes anaven carregant manualment tots els materials, pel carrer, generant imatges curioses, com el transport d'una serp gegant dissecada.

L'Institut actual està a l'edifici del barri de les Pedreres des de fa quasi 50 anys. Aquesta efemèride la celebraran el gener de l'any vinent. Abans de fer el trasllat a les Pedreres es van buscar altres possibles ubicacions, com a l'actual plaça Salvador Espriu o comprant l'edifici de les Germanetes dels Pobres. Així ho explica Enric Mirambell en un text del llibre I. B. Jaume Vicens Vives, 150 anys (Eix Editorial, 2005). Però el tinent d'alcalde de Cultura, Cosme Casas, va esmentar la possibilitat de comprar un solar a les Pedreres, on hi havia hagut el col·legi Prat de la Riba. El curs 1966-67, sota la direcció de Santiago Sobrequés, va ser el primer al nou emplaçament. Calia donar-hi un nom. "Quan un grup d'alumnes es mogué per demanar que se li atorgués el de Jaume Vicens Vives, la direcció i el claustre ja havien cursat la proposta, en el mateix sentit", ja que havia estat un alumne molt destacat, explica Mirambell.

Actualment hi estudien uns 800 alumnes entre l'oferta diürna i nocturna i uns 300 a distància (com a Institut Obert de Catalunya) i té un equip docent de quasi 90 professors.