Ara ja fa exactament set anys, vaig visitar -resguardat sota el meu barret de gironauta- el poble empordanès d'Avinyonet de Puigventós. Un cementiri, poblat per vells xiprers, m'esperava en el primer revolt de la carretera i just al davant de la porta un preservatiu usat treia el nas entre la pinassa per demostrar la vitalitat d'aquest indret, enclavat entre el mar de Roses i la muntanya del Mont.

Aquests dies Avinyonet és notícia en els mitjans locals per una raó que desgraciadament ja no és del tot rara. L'Ajuntament ha decidit tancar la biblioteca per reconvertir la seu en un espai de coworking rural. A Avinyonet es comença a esvair aquell vell somni de la Mancomunitat de «Ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon» per convertir-ho en «Ni un poble sense networking, coworking i bussines center».

I els llibres? On han anat a parar els llibres? No es preocupin ni per un moment, tot està sota control, no els han llençat al Manol, han anat a parar a un contenidor controlat de residus. Tots els llibres, inclosos els del fons que va donar en el seu moment per fundar la biblioteca el llibreter Josep Poch i els 546 que va aportar anys després l'advocat i polític Josep López de Lerma, i que encara no s'havien tret de les seves caixes.

Per què s'ha de mantenir una biblioteca avui en dia? La pregunta mateixa m'incomoda, sobretot si l'alternativa és destruir-la, de la mateixa manera que m'incomodaria que algú proposés derruir l'església d'Avinyonet de Puigventós per falta de feligresos. Però no, el rabassut campanar de l'església continuarà tocant les hores cada capvespre, un so que partir d'ara es farà més punyent entre el silenci de la intel·ligència que de mica en mica es va apagant sobre els vius i els morts.