Vldria parlar d'en Ballesta i de tot el merder al qual ens han venut l'equip de govern de la ciutat i un parell de partits de l'oposició. Però com que s'ha demanat temps per a la reflexió millor no espatllar el silenci dels qui han de fer que la ciutat funcioni d'una punyetera vegada. Potser així ens refarem també de la vergonya de com ha anat tot plegat, i descobrirem que no tota l'ofensa neix dels que ens manen.

Sempre ens acaba sortint la vena gironuda quan els titulars als mitjans i a les barres de bar són tot el que escoltem. A la que algú crida a sometent amb un «les campanes no toquen per culpa dels turistes» la majoria desempolseguem el trabuc i, sense tenir en compte massa els detalls, tornem a les muralles a defensar l'honor històric trepitjat. I si algú diu que l'alcalde es vol apujar el sou fins a límits estratosfèrics no cal llegir gaire més i el fem sortir a la plaça del Vi totalment despullat per buidar-li per sobre sacs de porqueria. Allò que sabem fer tant bé els gironins quan ens diuen que algú que no ha nascut a prop del pont de Pedra ens vol prendre per pagesos. Sense parar bé l'orella per tal de discernir si qui ens ho diu és algú que ja fa temps que ens tracta com ignorants i ens està esquilant amb dobles i triples sous. Però com que els alcaldes i regidors haurien de treballar per amor a l'art i a la ciutat, només de pensar que cobren per la feina que fan ens posa els pèls de punta.

Quan el país sencer exigeix sang perquè a l'últim reducte independentista algú creu que per desfibril·lar una paràlisi institucional qualsevol soci pot anar bé, encara que sigui de la dreta espanyolista, aquí ens sentim ofesos perquè sentim el ridícul de la burla sobre les espatlles. I som incapaços d'exigir que per una vegada els uns i els altres es deixin de demagògia i es dediquin a fer el que ens van dir que sabien fer quan els vam votar: política.

Un altre dia ja parlarem d'en Ballesta. Quan el deixin fer, és clar.