Pallassada a Girona. Puigdemont té pa a l'ull a l'hora de triar càrrecs o, si més no, l'ha tingut a l'hora de designar successor a l'alcaldia. (Sort que el govern li ha vingut fet, decidit pels negociadors de CDC i Esquerra). Llavors ve Ciutadans de Girona, pacta amb l'alcalde per afeblir l'aliança amb ERC i es desdiu al cap de no res. I Esquerra posa sal i pebre a la ferida. Tot plegat pel sou de l'alcalde.

Però de tot aquest embolic en queda una certesa: si vols fer demagògia efectiva, fica't amb els sous dels que manen. No cal que investiguis corrupcions ocultes, no cal que facis profunds estudis de com millorar la gestió del comú, n'hi ha prou amb esbombar el que cobra l'alcalde, o el diputat, o el president de l'empresa municipal. No falla: una onada d'indignació travessarà les xarxes de cap a cap i farà tremolar les barres dels bars a l'hora d'esmorzar: "Quines penques", "Són tots iguals", "A picar pedra els faria anar", etcètera.

Però aquesta certesa pot tenir conseqüències indesitjades. A l'alcalde de Girona l'han escorxat a la plaça, com diu ell mateix, perquè volia cobrar 73.000 euros bruts a l'any. Per dirigir una ciutat de 98.000 habitants, un Ajuntament amb un pressupost de 107 milions i centenars de treballadors. Quan cobra el president executiu d'una empresa amb aquest volum de treballadors i facturació? I devem voler que, a més a més, l'Ajuntament sigui el millor dels presidents executius possibles, ja que treballa pel nostre benestar de cada dia.

Doncs ara pensem què diria un alt directiu o un empresari gironí, el millor de tots, si un grup de notables de la ciutat l'anés a veure per proposar-li que entri en la cursa per l'alcaldia. Potser respondria: per a què? Per cobrar la meitat del que ingresso ara i que tanmateix m'escorxin a la plaça? Perquè els meus socis naturals s'abonin en aquesta demagògia i els altres socis possibles canviïn d'idea d'un dia per l'altre? Au, busqueu un altre passerell per aquesta gàbia.

Les ganes hi fan molt, en la decisió de ficar-se en política, però si volem els millors als llocs més compromesos, no se'ls pot pagar molt menys que en una empresa. Excepte si fem la revolució de la repartidora igualitària. Quan s'ha intentat ha generat malsons.