Estranys companys de llit

Lleida i Tarragona també han viscut acords polèmics a la sala de plens

27.02.2016 | 06:30
Centenars de lleidatans es van manifestar davant la Paeria contra el pacte entre el PSC i Ciutadans el 14 de juliol del 2015.

El pacte que Convergència havia plantejat a Girona no és l'únic que ha despertat la polèmica. Tant Lleida com Tarragona també han vist recentment com el partit majoritari al ple -el PSC, en els dos casos-, buscava suport en partits com el PP, Ciutadans o Unió. Curiosament, a les altres capitals, els convergents van rebutjar amb duresa aquestes aliances.

El pacte proposat per Albert Ballesta entre CDC, C's i PP per aprovar el cartipàs de l'Ajuntament de Girona no és el primer que ha aixecat polseguera. Recentment, tant Lleida com Tarragona també han viscut amb controvèrsia els acords per aconseguir l'aritmètica necessària per tenir la majoria a la sala de plens.

El socialista Àngel Ros va ser reescollit al maig com a alcalde de Lleida, però sense la majoria absoluta que l'havia acompanyat en els tres mandats anteriors. El batlle, que va passar dels quinze regidors del 2011 a vuit edils en les passades, va haver de recórrer a Ciutadans -la tercera força política a la Paeria, amb quatre representants- per aprovar el cartipàs municipal. A principis del juliol passat, els grups del PSC i C's van segellar un acord polític per afavorir la governabilitat del consistori a canvi de més transparència i que l'Ajuntament lleidatà no s'adherís a l'Associació de Municipis per la Independència. Un dels punts més polèmics de l'entesa va ser la revisió del reglament lingüístic del consistori per fer cooficial el castellà i la prohibició de penjar l'estelada i altres «símbols ideològics a l'Ajuntament».

En el seu moment, Ros va justificar l'entesa amb el partit d'Albert Rivera perquè Convergència havia donat l'esquena a la seva proposta de sociovergència i perquè, d'entre la resta de grups municipals, amb quí «més feeling» havia trobat havia estat amb el partit taronja.

Amb l'excepció del Partit Popular, l'oposició lleidatana va criticar amb duresa l'acord, tant per les contrapartides relacionades amb l'AMI o la llengua com pel fet d'assegurar alts càrrecs municipals. El portaveu convergent, Antoni Postius, va qualificar de «vergonya» el pacte «a canvi de càrrecs de confiança» i va assegurar que els socialistes havien traspassat «totes les línies vermelles imaginables», mentre que el republicà Carles Vega també va denunciar que, a més de ser «un segrest de la voluntat popular de milers de lleidatans», responia a «un afany de seguir mantenint privilegis dins del consistori».

Les crítiques pel pacte de governabilitat a la Paeria van arribar fins i tot al carrer, en forma de manifestació. Convocada per l'ANC, "mnium Cultural, Plataforma per la Llengua, l'AMI i Súmate, va ?reu?nir centenars de lleidatans -1.000 segons la Urbana i 3.500 segons l'organització-, i va rebre el suport de CDC, ERC, la CUP o ICV.

Per la seva banda, el també socialista Josep Fèlix Ballesteros va buscar el suport del Partit Popular i Unió per forjar un pacte de governabilitat a l'Ajuntament de Tarragona i garantir així l'estabilitat fins al final de la legislatura.

Després d'una tensa reunió de més de tres hores per les discrepàncies d'alguns membres del PSC tarragoní, el partit hi va accedir i fa tot just tres setmanes, les dues formacions van entrar al govern per formar una coalició que suma catorze regidors, un més que els de l'oposició, gràcies als nou representants socialistes, els quatre populars i l'edil democratacristià.

Ballesteros va defensar l'acord insistint que no es tractava d'un pacte ideològic, «sinó de ciutat», per refermar projectes importants pel municipi com els Jocs del Mediterrani del 2017, però l'oposició va acusar els socialistes de virar «cap a la dreta».

Entre les crítiques rebudes hi havia la del portaveu del grup municipal convergent, Albert Abelló, que va definir l'aliança com «un pacte clarament escorat a la dreta espanyolista».

Ja ho diuen, que la política fa estranys companys de llit i, curiosament, a Girona ha fet que CDC intentés acostar-se als mateixos aliats que havia criticat a les altres capitals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema