Girona, com totes les ciutats, té el dilema d'assolir la convivència dels vianants, dels conductors i dels ciclistes. L'esforç dels tècnics es dissenyar l'espai per donar-los cabuda, doncs tots podem ser vianants, ciclistes i conductors, però la configuració de la ciutat és la que és. A la ciutat conviu una trama de carrers medievals d'origen romà, que són estrets i costeruts, amb una altra que estava delimitada per les muralles del temps de Napoleó de carrers un xic més amples, i una tercera que és moderna amb carrers més amples.

Al segle XXI, una de les prioritats és aconseguir una ciutat amb els nivells de contaminació baixos o inexistents i sense sorolls. Per tant, els vianants i els ciclistes són els idonis per assolir aquesta fita, a més que caminar o anar amb bicicleta fa salut.

Des de fa unes dècades s'ha anat refent la ciutat pensant en els vianants, prioritzant-los als cotxes, es van construint voreres més amples, jardins, places, passeigs, carrers de vianants, es millora el transport urbà, etc. Els conductors van perdent espai de forma lenta però segura, doncs es van posant paranys per tal de dissuadir-los de circular pels carrers més cèntrics de la ciutat.

D'uns anys ençà hi ha un nou element, abans molt minoritari, que demana compartir espai amb els dos grups anteriors: la bicicleta. A Girona, tal com és fàcil de veure, cada cop hi ha més carrils bici i se'n van fent i se'n faran més. Així ho confirma el Pla de mobilitat aprovat per l'Ajuntament.

Però l'espai assignat a les bicicletes ha de ser segur tant per als vianants, com per als conductors, com per als mateixos ciclistes. S'ha de tenir en compte que el més vulnerable és el vianant i per tant les voreres no s'han d'utilitzar per fer carrils bicis, ni les bicicletes han de circular al mateix nivell que les persones, com tampoc han de compartir espais. El vianant te preferència a les voreres, parcs, places i jardins, i al Barri Vell.

La bicicleta no deixa de ser un vehicle. L'Institut d'Estudis Catalans la defineix com "un vehicle lleuger de dues rodes, unides per un quadre, la del davant directora i la del darrere motora, que s'acciona amb pedals". Per tant, com a tal ha de circular per la calçada. Evidentment, el ciclista és el més vulnerable enfront del conductor, de manera que els carrils bici s'han de construir de forma que garanteixin la seva seguretat. Afavorir el seu ús és fer una ciutat més sostenible, més tranquil·la, més silenciosa, més bucòlica, però aquest fet s'ha de poder compaginar amb les altres dues parts: vianants i vehicles de motor.

Actualment, caminar per les voreres comporta un risc de ser atropellat per un ciclista. Existeix una reglamentació i uns consells per als ciclistes, tal com ens els descriu el desplegable editat per l'Ajuntament gironí, on es diu: "Si un pas de vianants travessa un carril bici, pensa a aturar-te: les persones que van a peu tenen preferència. Per Girona, no corris. Com a màxim pots anar a 30 Km/h. En els parcs i vies amb preferència per als vianants els cicles i bicicletes han d'adequar la velocitat als vianants i mai sobrepassar els 10 km/h. I al Barri Vell la velocitat màxima permesa és 20 Km/h. Si has de circular per la vorera, baixa de la bici, etc".

De petits, els nostres pares ens els donaven aquests consells, i sobretot que un pas de vianants és això, un pas de vianants, i per tant has de baixar de la bici i travessar el carrer a peu. L'educació cívica és molt important; en aquest sentit només cal comparar com circulen alguns autòctons, tot i que no es pot generalitzar, i com van en bicicleta els turistes estrangers.

Quantes situacions hem vist de ciclistes circulant a alta velocitat per les voreres, saltar-se els semàfors, passar com un llampec un pas de vianant, amb el conseqüent ensurt pel conductor. A més, ja comença a ser habitual la notícia que a un vianant l'ha atropellat una bicicleta o li ha causat un espant. Moltes de les bicicletes utilitzades són del tipus de carretera o esportives o BTT, amb les que es poden desenvolupar velocitats considerables. Els carrils no estan dissenyats per a fer-hi curses amb bicicletes d'última generació, en canvi el model escollit per la Girocleta és més encertat, doncs permet pedalar tranquil·lament per a la ciutat.

La legislació actual protegeix tant al vianant com al ciclista dels vehicles de motor. Aquests darrers porten una matrícula que permet identificar el conductor, estan obligats a tenir una assegurança, etc... en canvi, una bicicleta no té cap mena de matrícula ni element identificatiu, fins i tot per trobar-les en cas de robatori. Moltes tampoc tenen assegurança de responsabilitat civil per cobrir els possibles danys fets a un vianant o, perquè no, a un vehicle de motor.

La Taula d'Enginyeria de les Comarques Gironines és un dels ens que pot aportar idees i solucions tècniques viables, per tal que els carrils bicis permetin caminar i pedalar per Girona de forma segura. I ho pot fer allunyant-se del debat ideològic un tant "progre" que envolta aquesta qüestió dels ciclistes.