L'any 1977 ja queda molt lluny, han passat gairebé 40 anys, els mateixos que separaven aquells dies dels de la Guerra Civil. L'exèrcit espanyol era una eina rovellada, que no havia intervingut en cap conflicte exterior des de feia 80 anys -que també és un múltiple de 40-, però era prou potent i tenia la força necessària per limitar aquell procés cap a una democràcia formal que s'havia iniciat amb la mort del dictador.

L'esperit de la transició va ser un esperit vigilat i el soroll dels sabres va ressonar per damunt dels nostres caps durant molt de temps, fins que l'exèrcit es va anar professionalitzant i va deixar de ser el poder fàctic per naturalesa. Però el buit que va deixar el van ocupar ràpidament unes elits polítiques i financeres que han condicionat fins ara la societat espanyola. El pacte constitucional va ser trencat ràpidament pels mateixos que ara el defensen a ultrança.

Potser no sóc gaire original si dic que avui en dia Espanya és un estat totalment subordinat al poder de la gran banca, perquè tothom ho sap i a qui més qui menys li cou en pròpia pell. Només donant una ullada a les primeres pàgines dels grans mitjans de comunicació de la capital ens adonem que han esdevingut els portaveus d'aquests interessos. Des de Catalunya veiem com ens són negats una vegada i una altra els nostres drets nacionals i tot, tot fa tuf de ranci, de podridura i de corrupció.

Ara, quan des de les institucions estatals es veuen incapaços de gestionar la nova situació sorgida de les darreres eleccions generals, per guanyar temps o per enredar encara més la troca, invoquen l'«esperit de la transició». Suposo que amb això no es refereixen al paper que va jugar l'exèrcit, o potser sí? Volen tornar a aquella situació? A hores d'ara em veig incapaç de jutjar si Espanya se'n sortirà d'aquesta, però cada dia que passa veig més clar que els catalans no tenim altra sortida que tirar endavant costi el que costi. Deixem-los amb les seves dèries i amb els seus vicis i gestionem tan aviat com puguem el nostre dret a l'autodeterminació.