Albert Ballesta · Alcalde de Girona

«La meva elecció és fruit d'una situació imprevista i imprevisible. Excepcional»

A la segona ha estat la vençuda. L'encara director dels Serveis Territorials d'Interior assumeix l'alcaldia enmig de la polèmica perquè era el número 19 de la candidatura de CiU en les darreres eleccions i després d'haver comès un error en el ple de divendres passat quan es va oblidar de jurar o prometre el càrrec.

31.01.2016 | 06:30
«La meva elecció és fruit d'una situació imprevista i imprevisible. Excepcional»

· El perfil

  • Apassionat del cap de Creus i de caràcter optimista, podria haver sigut cuiner o periodista

    Si algun dia Albert Ballesta desapareix, probablement se'l pot trobar gaudint del cap de Creus. En qualsevol cala. Nascut l'any 1961 a Figueres, és un enamorat del «Paradís» i del mar. És la seva passió. És un incondicional de la Festa Major de setembre, a Cadaqués. De molt petit somniava ser cuiner però ben aviat, mentre punxava discos a Cadaqués, li va entrar la inquietud del món local. Va ser cap del gabinet de l'alcalde de Cadaqués, quan estudiava segon de Dret a la Uned de Girona. També va ser el corresponsal de Los Sitios l'any 1982. Va decidir estudiar oposicions per ser secretari d'Ajuntament i va exercir com a tal a Cadaqués, Portbou i Cassà de la Selva. Al carnet de militant de Convergència hi posa la data exacta d'alta, que curiosament coincideix amb una efemèride històrica: 23 de febrer de 1981. Ara mateix és el vicepresident de l'executiva local de CDC a Girona. Ha estat independentista convençut des de ben jove.

    Més que actiu, és «espectador» de les xarxes socials. Els que el coneixen diuen que és extrovertit, amable i simpàtic. Ell intenta ser positiu. No troba mai l'hora per anar a dormir i s'aixeca quan sona el despertador, a dos quarts de vuit del matí. Hagi de passar el que hagi de passar pensa «pit i collons». S'ho deu haver repetit aquests dies, mentre esperava el desenllaç que l'ha dut a ser alcalde en una operació complexa i un ple extraordinari que s'ha hagut de fer dos cops. Admet que en dues setmanes s'ha aprimat dos quilos i mig. Segueix de reüll els esports, sobretot el futbol i, en concret, el Barça i el Girona. Musicalment, tira cap al jazz i al pop dels anys 80. Viu a Girona 2 des l'any 1991, casat i amb una filla de 20 anys que estudia dietètica i nutrició humana a la Universitat de Lleida. El naixement de la seva filla és el dia més feliç de la seva vida. Va entrar com a director dels Serveis Territorials d'Interior el març del 2011, on sempre ha estat al peu del canó. Ha viscut moments molt durs. Recorda molts casos, però recentment de Girona amb una mare i dues filles mortes, l'ha colpit molt.

Porta un dia molt atrafegat i una marató d'entrevistes als mitjans de comunicació. No té un no per ningú i saluda tothom que se'l queda mirant. Potser no el coneixen però se'l miren perquè està rodejat de càmeres. Entre les atencions als mitjans, la reunió amb els portaveus dels grups municipals i el ple, no tindrà temps de dinar. Però somriu davant les dificultats, fins i tot, quan explica com ha passat de ser el número 19 al número 1 i entona el mea culpa pels errors que s'hagin pogut cometre tant amb el tracte del partit amb els regidors com per la manera de prendre possessió.

Sap qui és Antonio Araque?

Antonio Araque? No ho sé.

És el número 19 del PSC.

(Riu).

Se l'imagina d'alcalde?

Per què no? Si hagués guanyat la majoria...

No em negarà que el número 19 d'una candidatura sol ser per omplir o altres qüestions, però no per ser alcalde o regidor...

Jo he participat en el projecte de Carles Puigdemont ja des del 2011, on anava de número 21, i havia progressat dos números (riu), i ara he fet un salt espectacular! És un tema conceptual. És fruit d'una situació imprevista i imprevisible. Excepcional.

Es podia resoldre l'excepcionalitat més fàcilment...

O no. O la facilitat ha estat posar-hi al número 19. És un tema que s'anirà veient. La llei electoral és una llei per escollir regidors. Tu votes una llista tancada. Si PSC hagués rebut 500 vots amb el nom del senyor Araque guixat, el PSC tindria 500 vots menys. Que potser s'hauria de replantejar aquests temes de les llistes? De moment ningú ho ha fet. És una llei de l'any 1985 i continua així tal com es va redactar. Convergència va decidir que el projecte l'havia de tirar endavant jo i és així que ho hem fet.

Ha començat a apagar el foc dels regidors de l'equip de govern que es poden haver sentit relegats en ser vostè l'escollit?

Són amics i companys. He parlat amb ells. He treballat des de l'anominat i hem fet coses junts per la ciutat des de l'àmbit de l'Interior amb Joan Alcalà, Eduard Berloso ... amb Isabel Muradàs quan estava a la Generalitat... També amb la Maria Àngels Planas i en Carles Ribas... Som companys de partit i hem estat al comitè local treballant i parlant. És un projecte conjunt i els he dit que vull substituir el concepte de «jo» per «nosaltres». Com a alcalde hauré de prendre decisions, però sempre seran escoltats.

Passar del 19 a l'1 vol dir que el partit ja el volia a vostè com a cap de llista l'any 2019?

No. Segur que no.

No li havia dit el partit?

Si havien pensat en mi, ho tenien molt amagat perquè jo no ho sabia. Sí que estava disposat a assumir la presidència del comitè local -ara és vicepresident- i hauria estat al nucli per decidir el successor però no necessàriament havia de ser jo... Jo estava disposat a ser-ho però m'havia de votar la militància.

La decisió ha estat més de CDC o directament de Carles Puigdemont?

De tots plegats. Si sabés que no tinc el suport de Convergència, per decència hauria renunciat. Hi sóc per defensar el projecte de Convergència.

El divendres es va oblidar de jurar o prometre o estava en el guió?

Me'n vaig oblidar. Va ser un error.

Sobta en algú que ha estat secretari d'Ajuntament.

Sí... però a casa del sabater, de vegades, ell és el més mal calçat. La pressió que hi ha hagut aquestes setmanes ha estat molt forta i s'han de lligar moltes coses i s'ha produït això. Ho assumeixo. Sóc una persona humana i m'he equivocat i em sap molt de greu. Vull que els gironins sàpiguen que tenen un alcalde que quan s'equivoca dóna la cara.

Tenint en compte que CiU està en minoria, no haver parlat amb l'oposició no és perillós?

He ofert la meva mà estesa més sincera per parlar amb tots els grups municipals. I ho mantinc i ho portaré a terme. Per què no hi hi he parlat abans? Sincerament, pensava que era a partir del moment que començava a treballar que havia de començar a parlar amb els regidors de l'oposició. Abans, ells haurien pogut dir-me «l'alcalde seràs tu o serà un altre». Abans de donar per acabat el ple de divendres vaig anar a saludar els regidors un per un. A partir d'ara, per mi no quedarà. Que quedi clar.

Quan el divendres 15 de gener va sortir el seu nom com a futur alcalde al Diari de Girona què li va passar pel cap?

Em va caure el cel al damunt... vaig pensar «déu meu». És impactant...

Es va destapar una operació complexa que portaven molt d'amagat.

Doncs no es portava suficientment d'amagat... Em va saber greu pels companys. Els periodistes heu de fer la vostra feina i ho respecto i sé que la professió viu uns moments difícils.

És que ni els regidors ho sabien...

Em va saber greu. No havia d'haver anat d'aquesta manera. Els regidors són uns extraordinaris treballadors i companys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema