Els esdeveniments polítics de les darreres setmanes a la ciutat han posat de moda la figura de l'informant: la persona que sap de primera mà què passa, quan i per què. Especialment coneix els protagonistes principals en un grau de proximitat proper al parentiu. O això creu o vol fer creure. Dissabte dinava al costat d'una taula on asseguraven haver escoltat, de la boca d'una regidora de la ciutat feia prop d'un mes enrere, que Puigdemont seria President de la Generalitat i Ballesta alcalde. I aportaven detalls sucosos per fer veraç la seva estúpida mentida. Divendres escoltava un debat desvetllat per l'elevat to de veu a totes les taules de la cafeteria, al voltant de la nova llar de l'exalcalde gironí. I ja em podeu ben creure que les quatre ubicacions diferents eren defensades amb arguments, dades i coneixements de causa difícils de ser contradits per cap tribunal.

Però el que és car d'escoltar són debats sobre assumptes d'importància cabdal per als gironins. Què saben els informants urbans sobre l'índex d'atur a la nostra ciutat i les seves causes? O sobre quins són els barris on més famílies necessiten de les beques menjador? Qui sap amb detall on són els centres cívics dels barris i quines són les seves activitats? Quin és el grau de coneixement sobre les necessitats del Banc dels Aliments i la manera d'oferir la nostra ajuda? Pot explicar l'informant informat amb detall com s'arriba a la vergonyosa passera sobre l'Onyar al Mas Ramada i la pudor infecta que fan les basses que s'hi formen al voltant?

Ara que ja hem dit tot el que volíem dir sobre la forma de fer política a la gironina, sobre si ens agrada o no el nou alcalde i el nou Molt Honorable, sobre els regidors obligats a dimitir i sobre el paper dels partits polítics en el govern de la ciutat, va començant a ser hora que cadascú faci la seva feina: els gestors a gestionar la ciutat i la ciutat a exigir que Girona sigui ben gestionada.

Que fa massa dies que dura aquesta ximpleria!