Isabel Muradàs ja no serà alcaldessa. En un país normal, en plegar el número 1 (Carles Puigdemont), l'hauria rellevat el número 2 (Isabel Muradàs). Però en la construcció d'un nou país, s'innova fins al punt que s'acaba escollint el número 19 (Albert Ballesta) per davant de la resta. La investidura va començar amb somriures amargs d'alguns representants municipals. Cares tristes camuflades amb boques obertes i ulls arrodonits. Ballesta va arribar a la plaça del Vi mitja hora abans del ple. Va ser rebut per un grup de coneguts i es va dedicar a saludar a tothom, tot i que a molts els devia haver saludat feia menys de 24 hores. Ben diferent que als regidors de l'oposició, molts dels quals van poder parlar ahir per primer cop amb el que és ja el màxim mandatari de la ciutat. Ningú els havia citat.

Muradàs podria haver presidit fins i tot el ple ordinari de dilluns passat, però Convergència va traslladar-lo a dilluns vinent per evitar que Muradàs pogués marcar el mínim perfil. L'excusa és que no havien arribat les credencials per als nous regidors. Mentrestant, se seguia maniobrant per aconseguir la renúncia de disset persones.

Demòcrates ha perdut la partida i s'ha quedat sense l'alcaldia i Muradàs, en un acte de dignitat, va renunciar públicament a una vicealcaldia que havia format part de les negociacions amb Convergència.

El ple extraordinari celebrat ahir a la tarda, encara amb el iogurt a mig digerir, va catapultar Albert Ballesta a l'alcaldia de Girona, en una sessió on l'implicat es va limitar a aguantar el xàfec de l'oposició. A diferència del seu predecessor, conegut per la seva habilitat en la improvisació i en les rèpliques, Ballesta va limitar-se a abaixar el cap i a llegir el seu discurs, preparat amb independència del que digués l'oposició.

La seva intervenció la podria haver escrit el mateix exalcalde, Carles Puigdemont. De fet, hi havia frases recurrents de l'ara president. No va dir «capteniment» però si que després de vanagloriar-se per la disminució de l'atur, com feia en cada ple l'exbatlle, va deixar anar un sospitós «No ens podem permetre caure en el cofoisme».

Abans que Ballesta assumís el rol de nou alcalde, Muradàs va presidir el ple, com a alcaldessa accidental. Van ser 25 minuts exactes. Es va equivocar de botó i va tallar el discurs de Lluc Salellas (CUP).

La presa de possessió del càrrec dels dos nous membres de la corporació va ser totalment diferent. Ballesta, en català i assegurant que lluitarà per la construcció de l'Estat català. El moment va ser immortalitzat per una multitud de càmeres i un llarg aplaudiment del públic. Entre aquests, a banda del conseller Jordi Jané, hi havia molts dels que dies enrera havien renunciat a ser regidor, amb il·lusió. Manel Vázquez, en canvi, que entrava en ?substitució de Jean Marie Castel, de Ciutadans, va optar per parlar en castellà i es va quedar sense ni una sola càmera i amb pocs aplaudiments.

Les intervencions de l'oposició van semblar una repetició de les darreres rodes de premsa, a excepció de la de la CUP, que va tenir un record per a l'artista Isidre Vicens i de la d'ERC, que va suavitzar el seu posicionament contra l'operació.

Al final del ple, es van fer diverses fotos oficials. Una amb tots els regidors del consistori. Es va haver de repetir la primera perquè hi faltava?Concepció Veray. Van haver d'esperar una estona perquè ràpidament havien desaparegut Carles Ribas i Marta Madrenas, que van poder retornar. A continuació els portaveus van celebrar una reunió curta per preparar el ple ordinari de dilluns. Alguns van veure Ballesta per primer cop. Ballesta va acabar el dia en la celebració dels 40 anys de la Bressola al Teatre Municipal. Es va recordar Francesc Ferrer i ell va començar admetent que era «un alcalde tot just sortit del forn».

I mentre escric això, l'ideòleg de la complexa operació que ha culminat amb èxit, celebrarà cada 22 de gener un #Girona19 com a prèvia a l'exitós #Girona10. Aconseguir fer realitat el trencaclosques amb disset renúncies per promocionar el número 19, bé val una festa anual.