«No acceptaré el pacte però ho confessaré tot, fins i tot allò sobre el que la fiscal no té proves, i tu em defensaràs perquè m´absolguin». Sembla una estratègia de defensa absurda... i ho és. Tanmateix, això és el que va fer ahir Juan Carlos España, un lladregot habitual de les sales de vistes gironines a qui el 12 octubre de 2012 van detenir els Mossos d´Esquadra a Quart per conduir de forma temerària un cotxe robat a finals d´aquell setembre a Colomers.

La seva advocada, Mercè Serrano, tenia previst únicament reconèixer la conducció temerària sense admetre el robatori perquè no hi havia prova directa que apuntés al seu client -ni empremtes, ni vídeos, ni testimonis- però el delinqüent es va a posar a clacar com una gavina darrere un banc de peixos i ho va cantar tot.

L´inesperat atac de sinceritat de l´acusat va sorprendre fins i tot la fiscal, Cristina Ayala, tenint en compte que en les tres declaracions efectuades a comissaria i en el jutjat d´instrucció el lladre ho havia negat tot menys la seva identitat -perquè no va poder-. Però li va deixar fer, a fi de comptes estava corroborant els seus indicis. Això sí, la representant del ministeri públic no el va correspondre i li va cobrar interessos per la seva franquesa en inadmetre qualsevol atenuant, ni tan sols el de confessió, que era indiscutible a la vista del succeït davant el tribunal de la secció tercera de l´Audiència Provincial de Girona.

Poca defensa tenia el cas quan l´acusat va assegurar que el 30 de setembre va saltar la tàpia d´un habitatge de Colomers per endur-se un cotxe, va fer benzina en una gasolinera de Sarrià de Ter marxant sense pagar, i va utilitzar el vehicle fins que el 12 d´octubre va ser detingut per avançar en continua i estar prop de provocar un accident fugint de la policia. Poca defensa hi havia quan va «donar detalls que només ell podia conèixer» -fiscal dixit-. La confessió l´ajuda poc, i les cinc condemnes per robatori que acumula tampoc li van a favor.

La defensa tenia clar que el seu client s´acabava d´empresonar per bocamoll però no es va resignar i va tractar de salvar-lo del naufragi al·legant que no es podia provar que hagués robat el cotxe sinó només que el conduïa com un boig, tampoc que fos ell qui va marxar sense pagar la benzina. La petició de pena és de set anys i tres mesos de presó.