Cudillero, un poble de poc més de 5.000 habitants, a 56 quilòmetres d'Oviedo, ha viscut una de les situacions més rocambolesques de l'Estat espanyol per escollir un alcalde substituït. L'operació es va embolicar tant, que va acabar intervenint el Tribunal Constitucional en diverses ocasions i tots els passos que es van anar seguint han assentat jurisprudència. En menys de tres anys els habitants d'aquesta localitat asturiana van veure sis alcaldes del PSOE?-dos d'ells en funcions- i van acabar amb una comissió gestora. Entre els noms hi havia Ignacio Fernández, una persona que ni tan sols era a la llista electoral de les eleccions del mes de maig del 2011. Per fer-lo alcalde es va fer renunciar a tots els regidors i a la resta d'integrants de la candidatura. Després que el Tribunal Constitucional sentenciés que Fernández podia entrar com a regidor però no com a alcalde, els socialistes va rescatar una de les persones de la llista que temps enrere havia renunciat per donar pas a Ignacio Fernández.

El PSOE va guanyar les eleccions municipals del 2011 a?Cudillero amb majoria absoluta. El cap de llista era Francisco González, alcalde durant 21 anys. El partit el va fer plegar, un any després, en ser escollit també diputat autonòmic i va passar a exercir el càrrec el tinent d'alcalde, Gabriel López, i número 3 de la llista, ja que el número 2, Jesús Pallarés, també va marxar. Gabriel López, però, va dimitir mig any després al·legant motius personals, en un consistori molt endeutat i on l'ombra de l'històric exalcalde encara passejava per l'Ajuntament. Ho va fer en un dia curiós, el 28 de desembre del 2012.

Després d'uns mesos de buit de poder i amb maniobres complexes, el fulletó va acabar amb l'ascens al poder d'Ignacio Fernández, que no anava a la candidatura del PSOE, ni tan sols a la dels suplents. En el ple d'investidura va indicar que era «un alcalde legítim». Tot i que mai es va poder comprovar, es va sospitar sempre que qui va moure els fils de l'operació va ser l'exalcalde. Els socialistes van fer renunciar a ser alcalde a tots els regidors i a tots els suplents, i van fer entrar Fernández en base a un article de la Llei del Règim Electoral General, pensat per a situacions excepcionals com al País Basc, on hi havia hagut regidors que abandonaven els pobles per temor. Una de les que va renunciar va ser Victoria López, que va deixar per escrit que dimitia per «exigència» de l'exalcalde.

Aquesta imposició no va agradar al PP i al Foro Asturias, a l'oposició. La segona formació va dur el cas als jutjats. El Tribunal Constitucional va fallar que Ignacio Fernández podria entrar al consistori com a regidor però no com a alcalde.?El PSOE intenta resoldre la situació posant d'alcalde Luís Fernández Garay, un exmariner que va reconèixer no tenir massa coneixement polític i que havia renunciat temps enrere a ser-ho en favor d'Ignacio Fernández. El Constitucional va tornar a rebutjar aquest nomenament. Finalment, una comissió gestora va acabar el mandat fins a les noves eleccions. El PSOE que el 2011 governava amb majoria absoluta, ara està a l'oposició amb cincdels tretze regidors. L'alcaldia està en mans del PP gràcies a un pacte amb Foro Asturias.