Una sessió plenària molt especial però molt de Girona. D'estar per casa. Un ple senzill, abans del gran salt d'avui, quan pendrà possessió oficialment com a president de la Generalitat. El ple es va viure sense excés de mesures de seguretat, pocs «VIP», ni cap lluiment innecessari o excentricitat patriòtica. El ple de renúncia de Carles Puigdemont com a alcalde va servir per copsar un ventall de sentiments. El darrer ple municipal del ja president de la Generalitat va durar una hora i cinc minuts i va començar quatre minuts tard, fregant el pal dels cinc minuts de cortesia.

La jornada es desenvolupava quasi com si es tractés de la recepció, per part de l'afició, d'un equip de futbol que ha guanyat un títol al darrer minut. Puigdemont es resistia a marxar del saló de plens, com l'entrenador que ho deixa però que s'estima el camps de futbol. Es veien alguns gruppies a la porta i altres a la plaça del Vi esperant si l'exbatlle sortia al balcó a fer una última salutació.

El president haurà d'acostumar-se a deixar-se fotografiar a tort i a dret amb els nous fans i a saludar quasi per instint. Ahir ja ho va notar. A l'entrada del saló de plens i a la sortida va ser rebut amb aplaudiments d'alguns incondicionals. A les finestres de l'Ajuntament hi havia molta gent traient el cap per veure el Molt Honorable, amb el seu look harrypottià ja famós que, de ben segur, es podrà veure al Polònia de TV3.

No obstant això, va amagar -per no donar pistes als guionistes del programa- la seva paraula crossa preferida: «capteniment». Alguns dels qui seguim els llargs plens de Girona, de set hores de durada, els acostumem a comptar. Els guionistes han anat tard. Van caracteritzar l'anterior president de l'AMI (Josep Maria Vila d'Abadal), però van obviar el nou, potser per gironí. Ara se l'han de menjar amb patates i a corre-cuita.

El que més temps va parlar durant el ple va ser, òbviament, Puigdemont (16 minuts). Després va ser Jean Marie Castel (11 minuts), que després d'agafar-se a la cadira municipal fins que no ha garantit l'estabilitat com a parlamentari de Ciutadans, ahir va gastar quasi la meitat del temps per acomiadar-se també com a regidor. Finalment ha complert el que havia promès: «No» a la duplicitat de càrrecs.

La majoria d'intervencions dels grups municipals van ser d'un tracte molt proper amb el que ja és el màxim representant polític de Catalunya. En alguns moments es van reproduir frases literals de plens ordinaris sobre temes com el Trueta, el Modern, l'atur o l'aeroport, de boca de la popular Concepció Veray (9 minuts) i sobretot de la socialista Sílvia Paneque (10 minuts). Més concisa va ser la portaveu de la CUP, Laia Pèlach (3 minuts) que va acabar la seva intervenció com ho va fer Puigdemont al Parlament: «Visca Catalunya lliure».

Alguna llàgrima

Els discursos dels portaveus d'ERC i CiU, Maria Mercè Roca (6 minuts) i Carles Ribas (8 minuts) van estar farcits de complicitat. Els ulls de dues tinents d'alcalde que aspiren a l'alcaldia, Isabel Muradàs i Marta Madrenas, van brillar, en alguns moments, per intentar amagar les llàgrimes d'emoció.

Abans de deixar l'Ajuntament, primer a peu i després en cotxe, va fer una breu reunió amb l'equip de govern. Una trobada de caràcter familiar on va explicar com havien estat les seves darreres hores i on els regidors es van poder acomiadar del que fins ara ha estat el seu líder.