En Carles Puigdemont ja és president de la Generalitat. I a Girona ha començat la batalla per ser-ne el seu successor entre gairebé la meitat del grup municipal de Convergència i Demòcrates. La pugna és oberta i, de fet, aquests dies el debat a la ciutat i als mitjans es redueix en qui serà el nou alcalde o alcaldessa. La nostra preocupació, però, va més enllà. En Carles Puigdemont havia articulat a Girona una proposta de Govern extremadament presidencialista que implicava un projecte gairebé «personal» de ciutat. Ell comandava l'alcaldia, cultura i turisme i definia les línies mestres del Govern de forma unipersonal. La resta de regidors exercien la gestió del dia a dia però cap d'ells traspassava la línia marcada pel mateix Carles i la seva mà dreta i ombra de la plaça del Vi, el gerent Albert Riera.

Vuit mesos després de les eleccions, però, el castell de cartes s'ha esfondrat perquè la seva base, la imatge i el projecte de Carles Puigdemont té un encàrrec que, com va dir el mateix president, no pot defugir. Ara bé, amb l'experiència dels últims anys, a Girona sense el qui tampoc hi ha el què. El més preocupant no és doncs qui serà el nou alcalde sinó quin model de ciutat impulsarà. El d'en Carles sense en Carles? O un de completament diferent que no compta amb l'aval de la ciutadania? La resposta no podrà ser en cap cas el programa electoral. I és que durant la campanya electoral, la candidatura de CiU no va donar a conèixer a la ciutadania ni un sol text amb les propostes electorals. El programa no es va ni tan sols presentar. No el coneixem. Tot va ser KRLS i la seva gestió. Desencallat l'atzucac català, sembla doncs que ara n'iniciem un de gironí.

En aquest context, les iniciatives polítiques amb un programa i model de ciutat definit prenen més força. La CUP-Crida per Girona ha articulat un programa de canvi, alternatiu al model centralista i excessivament enfocat de cara a la galeria de l'ara exalcalde Puigdemont, que ha anat prenent força amb el pas dels anys. És des d'aquesta perspectiva que volem plantejar aquest nou context «sense projecte» en què es trobarà Girona en els propers mesos, com una oportunitat per efectuar un cop de timó a les polítiques socials, de gènere, de territori, participatives i econòmiques a la ciutat d'acord amb la voluntat de canvi que es respira. Independentment del qui, Girona té l'oportunitat de recuperar sobiranies, municipalitzar serveis, posar la cultura al servei de les persones, liderar la lluita pel medi ambient i, sens dubte, continuar sent una capital que lideri la independència del nostre poble. Fem-ho possible. Ja ho diuen: les millors escapatòries es troben en els carrerons sense sortida.