AMatamala se'l pot considerar des del «pare de la criatura», «l'amic», «el confident» o l'«avalador polític».?Qualsevol d'aquests termes se li podrien aplicar, pels diversos anys de la relació que manté amb el nou president de la Generalitat, tot i que ell defuig d'aquestes definicions. «Em sento el seu amic amb una relació que hem forjat durant molt de temps».

El seu primer contacte amb Carles Puigdemont va ser arran d'un escrit periodístic d'aquest en què criticava al llavors candidat a l'alcaldia de Girona per CiU, Josep Arnau. «Haig de reconèixer que aquell article em va molestar i el vaig anar a veure». Aquell desencontre periodístic-polític -tan habitual en les relacions entre la premsa i els que es dediquen a la política- lluny d'accentuar les diferències va propiciar precisament «que iniciéssim una bona relació». Tots dos eren independentistes des de joves i Jami Matamala ja estava integrat en el grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Girona, on va exercir de regidor de 1987 a 1995 en uns anys «en què fer d'oposició tenint Nadal com alcalde era molt dur».

El 2007 CiU va veure com el candidat triat per disputar l'alcaldia, l'advocat Carles Mascort, dimitia i la coalició es va trobar d'un dia per l'altre sense alcaldable. Matamala no va ser qui va anar a buscar Puigdemont sinó que la idea va sorgir de l'actual diputat Jordi Xuclà. Matamala recorda que va costar molt convèncer els dirigents del partit a Barcelona -fins i tot el mateix Mas no n'estava convençut- que Puigdemont seria un bon candidat. Per acabar-lo de foguejar es va incloure l'actual president de la Generalitat a la llista de CiU al Parlament, en una decisió que va desplaçar fins i tot figures polítiques ja consolidades com Esteve Vilanova. Inicialment, es pensava que Puigdemont refusaria l'oferta, però la va acceptar.

Va ser una aposta des de Girona rebuda amb reticències des dels òrgans del partit a Barcelona però que, amb el pas dels anys, ha quedat demostrat que no estava tan equivocada. Matamala considera que el pas de ?Puigdemont per l'oposició a l'Ajuntament «li va anar molt bé» i que a partir d'aquest moment va començar a créixer políticament «a base de dedicar-hi moltes hores i esforç personal i individual». Un cop consolidada la figura política de Puigdemont, Josep Maria Matamala abandona les responsabilitats en el comitè local de CDC i «en quedo al marge».

En aquest moment, però la seva relació amb Puigdemont passa a una fase que es pot situar entre la de consultor, amic personal i també, confident. Matamala ha exercit aquesta vessant d'amic i protector. Va ser ell qui, per exemple, va acompanyar-lo als jutjats quan Puigdemont va ser citat a declarar per haver posat trens per als gironins per anar a Barcelona a la Diada.

El fet que corrabora aquesta relació està en les intenses hores viscudes dissabte passat, quan va començar a comentar-se la possibilitat que Puigdemont es perfilava com el substitut d'Artur Mas. «Dissabte al matí em va trucar i em va dir «on ets?». Jo anava de camí de Santa Coloma amb la meva dona i em va demanar que em fes càrrec de les nenes perque ell havia de marxar urgentment a Barcelona». Resolta la intendència familiar va ser quan, per primer cop, Puigdemont comunica a Matamala la possibilitat que podria ser president, amb un to de màxima confidencialitat.

Matamala no va poder digerir de cop la notícia i no va fins que passades unes hores i un cop confirmat que Mas s'apartava per donar pas a Puigdemont que va veure que tot anava de de debò. Però el moment culminant va ser diumenge a la tarda, quan durant el debat d'investidura Puigdemont va deixar amb la boca oberta més d'un amb el seu discurs i el torn de rèpliques. «Allà el vaig veure com l'alcalde de Catalunya. Molt proper, amb ironia, agradable i distès». Fins i tot pensa que sabrà traslladar a Barcelona l'anomenat sempre «estil gironí» de fer política.

Matamala diu que en cap moment Puigdemont ha donat cap mostra de nerviosisme davant l'enorme responsabilitat que li ha caigut al capdamunt. «Està preparat», explica i a més ha assenyalat que la seva intenció és portar «una vida normal quan sigui a Girona. No vol viure a Barcelona, ni tampoc canviar ara l'escolarització de les seves filles» que van a un centre públic de la ciutat. Sap que serà molt complicat anar cada dissabte a comprar al mercat com feia fins ara però Puigdemont no vol trencar certes rutines. Almenys de moment, tot i tenir assumida la responsabilitat que ara ostenta.