L'avantatge de no participar en la farsa de la democràcia, o sigui de no votar, és que mai no et pots sentir traït per cap partit. L'inconvenient és que et traeixen tots. Al final la CUP eren uns nens que quan al papà els renya es limiten a dir plorant «no ho faré més» en lloc de matar-lo, com recomana Freud. Però ja s'entendran amb ells els seus votants. Millor dedicar el temps a explicar als catalans què poden esperar del seu nou president.

Els gironins hem sigut el tub d'assaig on Puigdemont ha ideat el seu model de societat, que és d'esperar ara traslladi en l'àmbit nacional. La idea és convertir Catalunya en un gran parc temàtic dirigit sobretot al sector dels jubilats, que no molesten gaire i a les nou del vespre són al llit. Si a Girona s'ha aconseguit amb escreix, només és cosa d'aplicar el mateix mètode: toc de queda a les 12 a totes les terrasses del país amb prohibició d'ajuntar taules, fer que l'espectacle més interessant de tot l'any sigui una immensa i casposa mostra de flors, i posar pals a les rodes a tota activitat dirigida als joves perquè hagin de marxar cada cap de setmana i els jubilats tinguin els carrers a la seva disposició. Important: la sola queixa d'un català imsomne serà suficient per clausurar qualsevol bar situat al Principat.

Com Girona, Catalunya quedarà dividida entre l'autèntica i la perifèrica, la rica i la pobra, de la gent de bé i la de la xusma. L'autèntica estarà habitada pels catalans de tota la vida, de pedigrí, i a ella s'hi destinaran els recursos. A la perifèrica no calen tants recursos, de fet no hi calen recursos, perquè hi viuen immigrants i treballadors, gent que no aporta res a un parc temàtic. Mentre al centre de la ciutat es revisa inclús aspecte i indumentària dels escombriarires perquè donin bona imatge si algú es vol fer una selfie amb ells, a l'extraradi -de Girona fins ara, de Catalunya aviat- un pot llançar una llauna de Coca Cola al carrer i amb el pas dels dies anar obervant com primer perd el color, més tard es comença a degradar i al cap d'unes poques dècades metall i asfalt s'han fos en un sol material.

Qui estarà d'enhorabona són els cuiners que es fan dir xefs. O sigui, els que posen el menú per sobre dels 20 euros oferint el mateix que quan en valia 10. Són els seus amics. Quan Puigdemont sent la paraula «gastronomia» es mulla. Es prohibiran fires gastronòmiques multiculturals perquè els restauradors no es queixin. Però sobretot, els rius de tot Catalunya, des de l'Ebre al Segre, passant pel Besòs, tindran Vols Gastronòmics. Esguerros amb menús a 60 euros, instal·lats en centres històrics obviant tota normativa, i amb aportació -sempre opaca- del Govern. Inclús el president es vestirà de representant comercial per fer promoció en altres zones, com feia quan era alcalde tot i ser empreses privades. Com a Girona, bona part de les minses taxes dels Vols escampats pel país es pagaran amb tiquets-consumició, per a gaudi del govern català i els seus ocasionals convidats.

Perquè si una cosa té el nou president és que és desprès. Els diners mai no són un problema. Els diners dels ciutadans, per descomptat. Catalunya serà un gran plató de TV, ja que a les grans productores se les eximirà de les taxes obligatòries, com a Joc de trons a Girona. Els euros que es deixen de recaptar no suposen mai cap maldecap per a l'exalcalde, ara president. És més, a totes les productores i el seu equip se'ls convidarà -de nou com a Girona- a un sopar de 5.500 euros el darrer dia, no fos que rodar gratis els suposés poc regal. Si els gironins ens hem plegat als capricis americans i ho hem pagat tot sense protestar, també ho podran fer els catalans. El despreniment de Puigdemont es fa palès també a l'hora de comprar col·leccions d'art. A Girona el fons Santos Torroella es va carregar al cànon de l'aigua, però segur que Catalunya es pot permetre compres més oneroses a càrrec de partides que d'altra forma desaprofitarien els ciutadans, que els molt ignorants solen tenir preferències menys elevades.

Multar els pidolaires serà també obligatori a la nova Catalunya, és gent que taca la imatge icònica del nou país, com abans la de Girona. S'instal·laran a les places públiques, començant per la de Sant Jaume, monòlits carrinclons que recordin el martiri de Jesús. I es pagarà -cal recordar que amb diners de tots?- a publicacions perquè s'inventin un reportatge i un eslògan: de «Girona, ciutat de festivals» a «Catalunya, país de festivals». I realment, de festivals no ens faltaran.