Diu Bernard-Henri Lévy a La puresa perillosa que «el populisme és, en democràcia, una forma d'integrisme». Els darrers dies ens ha ofegat un populisme que, amb el paraigües de la democràcia, s'ha transformat en un integrisme disposat a aturar tot un país. Un país sotmès a un procés que no es podia permetre ralentir.

Populisme convertit en integrisme ha estat patir l'abús d'una minoria que, en nom de la democràcia, ha pervertit la decisió de molts en un joc de teatre pervers. Admeto que molts del protagonistes del vodevil català ho han estat de bona fe. Em consta. Girona n'és l'exemple. Però uns pocs, dins de la minoria, han revertit el sistema en benefici d'un camí que sabien que acabava en un precipici. I la puresa s'ha convertit en perillosa quan han confós integritat per integrisme. La persona íntegra manté els seus principis intocables, tot i haver de conviure en un procés de creixement comunitari. Qui creu que els seus principis s'han d'imposar al bé comú prescindint de les conseqüències, es converteix en un integrista. I l'integrista mai, mai, és pur. No accepta el debat amb les idees distanciades ni vol el punt intermedi. Quan no exerceix el poder crida, esbatussa i fa servir la demagògia des del costat còmode de la barrera. Però quan se li concedeix qualsevol autoritat, per mínima que sigui, l'usa per fer veure que exerceix venjança, menyspreu i dolor a la majoria. Però dic que només ho fa veure. Perquè senzillament s'excusa darrere de la puresa per amagar llur integrisme, fins al punt de perdre la seva integritat i deixar de ser útil a la societat.

I sí. Parlo de la CUP. No de tota. Però sí dels qui han pervertit algun dels seus ideals fundacionals i han enganyat els que creien que la independència era l'eina escollida per fer un país millor, sense corruptes ni escletxes socials.

Ningú ha dit que la democràcia fos perfecta. Lévy remata: «El populisme és, de fet, l'integrisme dels demòcrates». O es que pensàveu que en nom de la democràcia tot valdria? La democràcia també té els seus racons obscurs.