Fer les campanades a la Catedral de Girona ja és un esport de risc. Els «participants» han d'endevinar quina sorpresa hauran de patir a l'hora d'engolir els dotze raïms. Aquest any la polèmica va girar entorn dels repic dels temibles «quarts».

Molts dels presents es van quedar amb un pam de nas i quatre raïms a la mà. Havien començat a menjar-los quan el que sentien ja era la cinquena campanada i no la primera, convençuts que els quatre primers tocs no valien. Quan en tenien vuit a la boca, ja no hi va haver més campanes. La sonoritat d'aquella cinquena campanada, exactament igual que les quatre anteriors, ja deixava entreveure que o no les havien sentit o que no havien sonat.

En canvi, altres persones van assegurar que havien sentit perfectament els setze tocs de les campanes. Els quatre quarts i les dotze campanes que marquen les dotze en punt de la mitjanit.

En tot cas, una nova polèmica que servirà per engreixar la llegenda de les campanades a la Catedral de Girona. Una llista on queden en el record un parell d'anys en què molts assistents afirmaven que no havien sentit absolutament res o l'any en què es van posar uns altaveus però no van començar a funcionar fins a partir de la quarta campanada.

El ventall dels presents a la plaça dels Apòstols permetia veure pràcticament de costat famílies amb nens de cinc anys, amb parelles de gent gran i grups de joves. Molts anaven amb alguna indumentària festiva, com barrets, ulleres gegants o espanta-sogres i amb tot tipus d'ampolles de begudes alcohòliques. Tot va quedar escampat en una amalgama de colors quan la plaça va quedar deserta.

Després de les campanades, va ser el torn de l'actuació musical en directe del grup Afrochi Guawa, que va mostrar un repertori variat d'estils.