1515 contra 1515 i nou ajornament. Sembla un dels millors gags de Polònia, i també el més car. És digne d'una matinada de 28 de desembre quan els més trapelles estan maquinant la innocentada de l'endemà i pensant amb qui serà la víctima. Però en aquest cas la víctima és tot un país i els trapelles passen per ser adults amb ideals, diuen. A tres mesos d'haver fet eleccions encara no sabem si tindrem Govern o haurem d'anar a noves eleccions. I això no és cap broma. En una ciutat com la nostra és una agonia d'elevat cost i d'imprevisibles resultats.

Per exemple, és molt car per a Girona la fractura social que s'està obrint dins de l'independentisme, col·locant a la gent de les CUP en un costat, fins i tot els que votarien a Mas per sortir de l'atzucac, i a la resta de moviments sobiranistes en un altre. Queda clar que, com mai hauria imaginat ni el mateix George Orwell, cal una política multienemic per seguir justificant uns ideals que de revolucionaris no en tenen res. I encara que les CUP acabin escindides el mal ja està fet.

La situació és cara per a Girona, també, perquè el desànim i la decepció s'està apoderant poc a poc del carrer. Com una boirina pesada que sura sobre els nostres caps a mesura que els dies passen, les decisions s'allarguen i l'espera es converteix en un sense sentit. Fins al punt que l'important ja no és si en Mas és o no President sinó més aviat si anem cap a enlloc sense perill a implosionar. I això ja afecta els independentistes i als unionistes per igual. La indecisió és molt més fatídica que una mala decisió. Sempre.

I encara ens costa més car tenir un grapat de polítics treballant quasi a temps complet sobre incerteses i no sobre fets. Moltes ciutats, com la nostra, tenen a alcaldes, regidors i assessors en una mena de bloqueig tècnic que fa anar als municipis a un rendiment de mínims. I això acabarà passant factura.

Si 1714 és un número infame, 1515 està fent mèrits.