En el ple de desembre el grup municipal d'ERC-MES vam votar en contra de la proposta de municipalització de les zones blaves i verdes de la ciutat. Pensem que la municipalització no és bona ni dolenta per se, i que en aquest cas concret hi havia una oportunitat per a l'economia social a explotar pel tercer sector. Així va ser durant més de 20 anys, quan aquest servei el gestionava Mifas; o en d'altres serveis municipals com el de jardineria que també el gestiona una empresa del tercer sector.

Al Ple van assistir-hi representants del clúster èxit Girona: entitats del tercer sector gironines que van unir-se per evidenciar que la municipalització de les zones blaves no és una bona solució. La presidenta del Clúster va realitzar una intervenció en aquest sentit.

No és una bona solució no tant per reclamar els suposats beneficis de l'explotació del servei -no tenen afany de lucre-, sinó perquè els uneix un objectiu: millorar la qualitat de vida de les persones amb més dificultats socials, en risc d'exclusió, amb diversitat funcional o trastorns mentals.

No resulta fàcil aconseguir que aquestes persones s'insereixin laboralment. Es fa necessària la complicitat amb les administracions públiques que permetin que determinats llocs de treball recaiguin en aquest col·lectiu.

No pot servir d'excusa al·legar que el tercer sector té mancances de gestió o que no se'ls pot fer encàrrecs directament. Per això darrer existeix la llei i el protocol de contractació responsable que es va aprovar fa pocs mesos a l'Ajuntament.

Durant els darrers 4 anys el tercer sector ha aguantat sobre les seves espatlles els greuges d'una forta política de retallades, ha fet front a noves exigències -sistemes de gestió de la qualitat, competitivitat, auditories, llei de transparència- demostrant que pot gestionar tant o millor que una empresa privada, amb la diferència que estan obligats a reinvertir els beneficis, si n'hi haguessin, en els propis fins de la organització.

La possibilitat que les zones blaves es tornessin a gestionar des del tercer sector era una bona oportunitat. No oblidem que darrere de les persones que treballen dins d'aquestes organitzacions s'articulen programes de seguiment psicològic, suport familiar, inserció laboral, mediació en habitatge, acompanyament educatiu. L'èxit no és la inserció, l'èxit és el manteniment estable d'un lloc de treball, i els que ens oferia la gestió de la zona blava ho eren.

És veritat que s'obre la possibilitat al tercer sector de gestionar les noves zones blaves, així com s'ha promès que part dels beneficis revertiran en ells. Però aquest no és el nostre model. No és el de subvencions, sinó en el de generació d'oportunitats i feina.

Ens preocupa quin és el model que seguirà l'Ajuntament a partir d'ara. Volem pensar que aquest fet ha estat reactiu a la situació contractual amb l'actual empresa que gestionava els aparcaments. El govern ha anat tard i malament. Esperem que el Consistori se n'adoni que l'aposta ha de ser clarament la d'enfortir les entitats socials i establir amb elles els acords necessaris per augmentar-hi la col·laboració i garantir la seva continuïtat.