Jordi Pujol Bret, psicoterapeuta i membre del gabient psigma

«Hi ha preguntes que no es podran respondre»

El psicoterapeuta Jordi Pujol Bret explica que la superació d'aquests casos és molt difícil

14.12.2015 | 06:30

La tragèdia de dimecres no és aïllada. Ha passat en altres ocasions a la província i són d'aquells assumptes que deixen molts interrogants. La superació d'aquests casos és molt difícil. Ho explica el psicòleg de Psigma, Jordi Pujol Bret.

Que porta una persona a matar els seus fills i suïcidar-se?

Normalment, quan hi ha un suïcidi els components de la desesperança, no veure cap més sortida i el deixar de patir solen ser les coses que mouen més les persones cap a aquesta opció.

Però la desesperança o el deixar de patir és quelcom que només afecta una persona.

Una de les coses que pot passar quan s'arriba a una situació tan extrema és no concebre la vida sense patiment i potser t'endús per endavant éssers que t'estimes. És molt difícil posar-se al cap d'una persona que fa això i és complicat poder oferir una resposta. Un cop ha passat tothom busca raons però el suïcidi és de molt mal preveure, i més una situació tràgica en què el suïcida s'endú éssers estimats per endavant.

El més complicat en aquests casos és obtenir respostes?

És d'aquelles coses que tothom busca i moltes vegades, una de les coses que costa més d'acceptar és que no les podem trobar. Perquè no podem preguntar-ho a la persona, no tenim manera de saber què li ha passat pel cap. És un dels punts més delicats per la gent que es queda darrere.

Aquesta absència d'explicacions angoixa més que el mateix dol?

D'una banda això, i de l'altra, que tothom es posa a pensar molt en un mateix i en quina era la relació que tenia amb aquella persona. Vivim en una societat en què busquem molt la culpa i ens costa molt perdonar. Això és una cosa que a vegades pesa molt en molts casos.

Les persones necessitem molt explicar-nos les coses i saber per què han passat i com han passat. Aleshores, per tancar qualsevol història aquestes preguntes ens les solem respondre. Llavors, en la cerca d'aquestes respostes, quan hi ha un cas de suïcidi tot són «i si..., i si...» i això genera molt de dolor.

I com es passa pàgina sense tenir respostes?

Hi ha d'haver molt de treball personal perquè hi ha moltes emocions en joc: sentiments de culpa, tristesa, ràbia per la injustícia, el destí o la vida. És un cop emocional que costa d'empassar i digerir perquè hi ha molt dolor.

Es pot superar el dol que provoca un suïcida que a més mata éssers estimats?

S'ha d'aprendre a conviure amb el fet que hi haurà moltes preguntes que no tindran resposta i és una de les coses que costa més acceptar. En aquest cas hi ha moltes variables que ho compliquen tot.

Una vegada passa un succés així com se li comunica a la família?

No es pot plantejar donar-hi voltes, el fet és el que és i s'ha de donar la notícia. La part complexa és com fem l'acompanyament a aquesta persona mentre li donem la notícia. S'hi ha d'estar al costat i veure com reacciona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema