giro nàm buls

DES DE FRANÇA

14.12.2015 | 06:30
DES DE FRANÇA

Torno a ser a França, amb aquella combinació plaent de feina i escapada. I malgrat haver heretat una ràbia quasi visceral cap als francesos, herència aquesta que cal agraïr a la guerra de la Independència i a l'educació dels setanta, el cert és que admiro la seva racional persistència d'amor al que és seu. La ràbia de la que us parlava abans en deia d'això chauvinisme, pensant que calia insultar per evitar admirar. I ara, més enllà de les rareses que no entenc, voldria pel meu nou país algunes de les seves virtuts, per més defectuoses que siguin. Per exemple, m'agrada com pentinen la natura en un exercici de respecte i coexistència entre la necessitat humana i l'abundància biològica. La natura és neta i els turons criden a ser abraçats. Qui n'és propietari se l'estima més enllà de si rep o no subvencions, i qui l'usa sap que trepitja un espai que també és seu malgrat no tenir-ne el títol de propietat. M'és estimulant l'orgull de pertanyença a una comunitat. No se senten els millors per haver rebut un do de la Divina Providència. Se'n senten perquè sovint saben que el seu veí és tant bo com ells mateixos. Els seus productes són els millors perquè es cultiven i creixen al costat dels camps d'altres productors que els fan presumir de ser en bona terra, treballada amb estima durant segles. Trobo encertades les eleccions regionals en dues voltes on, lluny de facilitar la divisió, la segona volta reforça les opcions d'una majoria més preocupada per avançar que per enrocar-se en minories cridaneres i immovilistes.
I penso, mentre la Piaf plora les seves penes per la ràdio, si els catalans serem capaços de ser una nació europea, respectuosa amb el nostre territori i els seus recursos prescindint de l'egoïsme dels diners. I si aconseguirem creure'ns grans perquè a tot català, fins i tot el que parla castellà, el veiem gran, hereu de molts anys de treball i amor pel sòl que trepitja. I si tindrem polítcs valents que se sàpiguen electes al servei del poble pel que treballen. De moment, ?segueixo escoltant la ràdio:
"Non, rien de rien, je ne regrette rien...".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema