El passat 20 de novembre va celebrar-se el Dia Internacional de la Infància. Són molts els reptes que encara ens queden per resoldre vers aquest col·lectiu. Un dels principals és, sens dubte, aconseguir un sistema educatiu estable que permeti una continuïtat als educadors, més enllà de les voluntats polítiques de cada moment. Sovint ens fixem en el model educatiu de Finlàndia com a referent, quan aquí hem tingut i tenim experiències excel·lents de models educatius que han funcionat meravellosament. Cert és que la consideració, retribució i reconeixement dels docents és infinitament menor aquí que a d'altres països. La clau de volta per aconseguir un futur millor per la nostra societat passa ineludiblement per millorar l'educació dels nostres fills, i també la formació i el reconeixement cap als nostres mestres. Tota inversió en aquest sentit és poca.

Cada cop més les famílies deleguen quasi totalment en els docents l'educació dels fills. Concepte erroni per part dels pares i poca determinació per part dels qui haurien de confeccionar polítiques fermes d'enfortiment de les famílies i capacitació parental. La societat és canviant, el perfil dels fills i els dels pares també ho és. Per això, quan parlem d'educació també hem d'incloure, a més dels infants, als pares i als responsables de les polítiques públiques.

Ens importa que els infants siguin protagonistes de la seva vida. Per això creiem que des de la visió local cal articular elements de participació integral dels infants i joves en la vida de la ciutat i el funcionament de l'escola. Els adults estem acostumats a decidir i a pensar per ells, moltes vegades sense tenir-los mínimament en compte. La participació infantil no és una utopia, sinó un motor de transformació social.

26 anys després de la Convenció dels Drets de la Infància, encara es constaten greus dèficits en el desenvolupament dels drets d'opinió i participació. Per garantir-ho és important que la ciutat disposi d'un Pla Local d'Infància que reculli els objectius i eixos transversals que determinin les accions a desenvolupar en els propers anys. En aquest sentit volem felicitar al govern per la constitució del Consell d'Infància, malgrat arribi amb retard. Amb més d'un any i mig des de que l'oposició va aprovar una moció al ple de l'Ajuntament sobre el tema. A través d'aquesta nova eina els infants podran expressar-se, i ara caldrà també generar mecanismes per donar resposta i visualització a aquesta opinió.

Alhora, a resultes de la moció que citàvem abans, la ciutat fa temps que treballa per ser reconeguda com a Ciutat Amiga de la Infància. Tots sabem, però, que l'amistat s'ha de cuidar i val a dir que malgrat els petits passets que comencem a veure no s'ha avançat massa per generar les sinèrgies necessàries per aconseguir aquest reconeixement. És per això demanem celeritat en aquest tema i que les polítiques d'infància es converteixin en una de les màximes prioritats per a l'Ajuntament de Girona.