Una vida plena. Aquestes paraules em vénen al cap si vull resumir el que ha estat en Francesc Pararols. Un home de lluita però també de diàleg, un home apassionat però alhora amb una gran serenitat que facilitava la confiança. Tingué audàcia en la seva joventut i la conservà en la maduresa, situant sempre el que era més important, la democràcia i la llibertat, per sobre de qualsevol sectarisme de partit. Fou sempre generós, com quan ens va convèncer, a tots els seus companys, que calia un govern fort i progressista el 1979 a la ciutat.

Ha tingut, també, una vida apassionant. De Torroella estant va allistar-se voluntari als 16 anys i la Guerra Civil el va agafar al quarter Ultònia, on un cop derrotats els colpistes a Girona marxà cap al front d'Aragó, a Osca, i als 17 anys ingressà al PSUC. Com a conseqüència de diferents esdeveniments a la guerra va decidir fer d'aviador. L'octubre de 1938, amb altres joves, fou admès a l'escola d'aviadors i marxà cap a Rússia per a rebre l'entrenament.

Completat el seu aprenentatge com aviador a l'Azerbaidjan, la victòria franquista l'impedí tornar a casa. Després d'una llarga odissea per l'URSS i com a conseqüència de la invasió nazi, s'allistà a l'Exèrcit Roig. Entre 1943 i 1944 lluità com a ?guerriller a Bielorússia darrera les línies enemigues. Acabada la guerra es va casar amb una «nena de Rússia», aquells nens i nenes bascos que trobaren refugi en aquell país. La Maria ha estat la seva companya inseparable tots aquests anys i l'un no s'entendria sense l'altre.

Va tornar l'any 1956 i la policia de Franco no els va deixar tranquils, però ells, amb força de voluntat i una enorme tenacitat se'n van sortir. L'any 1979, com a cap de llista del PSUC, va obtenir els quatre regidors que serien clau per nomenar Joaquim Nadal alcalde democràtic i de progrés, el primer, després de la llarguíssima dictadura. Continuà tots aquets anys vinculat amb la ciutat des del consell de la gent gran, especialment com a responsable de la seva revista El Roure, i fins que va poder va participar en tots els actes ciutadans.

D'una època de gegants, que el feixisme va voler destruir però no va poder. Ens queda la sort d'haver-lo conegut.