Ens ha deixat en Francesc Pararols, exregidor i extinent d'alcalde del primer ajuntament democràtic, col·laborador del Consell Municipal de la Gent Gran i de la revista El Roure. Sobretot ha estat un veritable referent ciutadà i un servidor lleial i incansable en les lluites per les conquestes del progrés social. Unes lluites que van marcar una vida que, per més que la repassis i la coneguis, et deixa sempre embadalit per la intensitat amb què ha estat viscuda i el compromís personal que l'ha impregnat fins al final. Va ser, alhora, un veritable senyor: culte, elegant, ferm, protagonista i testimoni de moments històrics. En definitiva, un ciutadà exemplar. Fins que va poder, en Pararols sempre va assistir als actes en què se'l convidava i per això, cada vegada que tenia l'ocasió de saludar-lo -sobretot la primera que ho vaig fer com a alcalde- em sentia impressionat i li expressava l'honor que ens feia de comptar amb la seva presència.

El ple de l'ajuntament de Girona del dia 4 d'abril de l'any 2000 li va concedir el premi Ciutadania «en reconeixement al seu compromís cívic, expressat per tota una vida dedicada a la conquesta de les llibertats democràtiques i al progrés dels gironins i les gironines mitjançant una activitat política caracteritzada pel respecte i la tolerància». Se'l mereixia amb escreix, i fins i tot el guardó es queda curt davant l'abast de la seva trajectòria i del seu servei al bé comú. Per això, quan en Joan Olòriz em va convidar a participar en l'homenatge que li van organitzar l'estiu de l'any passat ho vaig acceptar amb orgull i feliç de poder testimoniar-li un agraïment immens a tota la feina feta i a la fidelitat al compromís democràtic. A Pararols li devem tantes coses que li caldrà un reconeixement especial del conjunt de la ciutat.

Va ser una persona de vida excepcional i referent per a molts que el van tenir com a mestre polític en aquell PSUC que guardava l'herència històrica i la posava al servei de la construcció del futur. Sobretot serà un referent per a totes les generacions futures que coneguin la seva trajectòria i s'adonin de la dimensió colossal de la seva biografia. Només de veure'l sabies que res no el vinclava i que tenies al davant algú poc corrent, i a Girona hem tingut el privilegi de comptar-lo entre les persones que van treballar i sacrificar-se a fons pel conjunt dels ciutadans.

Em sento honorat d'haver-lo conegut i haver-li pogut dispensar el respecte i l'admiració que es mereixia. També d'haver-li pogut transmetre un agraïment profund. I d'haver rebut la seva extraordinària amabilitat i bonhomia, que es va fer més expressa quan hi havia circumstàncies personals que ens feien coincidir.

Gràcies infinites per tot.