Aquests dies fa 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Però no és l'única efemèride vinculada amb la ciutat. La mateixa setmana l'Ajuntament de Girona atorgava la concessió de la gestió de l'aigua de la ciutat, Salt i Sarrià de Ter a l'empresa Girona S.A. Des de llavors, Girona S.A., avui formada per capital de CaixaBank, AGBAR (propietat de SUEZ) i Aqualia (Fomento de Contratas i Concesiones-FCC de Koplowitz&Slim), ha sigut el pilar empresarial de l'aigua de la ciutat ja sigui gestionant-ne el 100% del servei o fent-ho a través de l'empresa mixta AGISSA amb participació de l'Ajuntament. Aquests 40 anys de monopoli donarien per uns quants llibres, com bé vam poder comprovar amb la comissió informativa sobre l'aigua del mandat passat que l'alcalde ha fet desaparèixer sense ni tan sols redactar-ne les conclusions. Quin ?desor?dre. Quin desastre. Quina fuita.

Tanmateix, aquesta gestió es podria resumir de la següent manera: opacitat, irregularitats i massa incògnites per aclarir. Fins a l'any 2020, data en què s'acabarà la pròrroga del contracte, Girona S.A. continuarà tenint un paper en la gestió de l'aigua de la ciutat. I tot, malgrat que a la plaça del Vi tothom se sincera i diu que aquest mal negoci fa massa temps que perdura. És per això que des de la CUP-Crida per Girona hem decidit obrir el debat i, per tant, l'aixeta, de la municipalització del servei de l'aigua. Ho hem fet per equiparar-nos a ciutats catalanes com Mataró, Manresa o Reus o seguir les passes fetes pels consistoris de capitals internacionals com ara Buenos Aires, Berlín o París. A la capital francesa, per exemple, la municipalització ha comportat un estalvi per a l'Ajuntament de 76 milions d'euros en tan sols 6 anys des que van recuperar-ne la gestió.

Però la municipalització de l'aigua, com la de les funeràries o els residus, no només és una qüestió de mimetisme amb el nostre entorn i de desprendre'ns d'un model posat en dubte per auditories i comissions independents. Es tracta de recuperar la gestió d'allò que és un bé comú com l'aigua sobre el qual no hauríem de permetre que s'hi jugués en el mercat borsari. Es tracta d'oferir un servei transparent, clarificador amb les inversions i obert a la fiscalització pública. Un servei que millori en qualitat i que permeti també reduir-ne el preu que avui es paga a les llars gironines. En definitiva, tornar a la gent allò que és un bé de tots, l'aigua, i que és la gènesi de tots nosaltres.

Com deia, des de la CUP-Crida per Girona ens arremangarem per aconseguir-ho. I ho farem conjuntament amb molts altres actors socials i polítics perquè aquesta és una decisió de ciutat. Per tot això, proposem que al pressupost de l'Ajuntament per al 2016 hi hagi una partida per desenvolupar l'estudi de municipalització del servei independent i, a partir d'aquest, iniciar un procés de debat públic amb veïns i entitats per acordar els terminis d'aquest procés. D'aquesta manera, l'Ajuntament compliria una de les seves ?obligacions principals amb la ciutadania: garantir la millor qualitat dels serveis públics i, de passada, aconseguiríem que el mercat financer deixés d'especular amb l'aigua de la nostra ciutat. Qüestió de sobirania.