Després de més de set anys d'obres les zones afectades per les obres del TAV comencen a recuperar una certa normalitat. El projecte inicial ha quedat incomplet per la falsa promesa que en el seu dia va fer el PP de soterrar el tren convencional. Ara, havent vist el que suposa soterrar una línia de tren, ja ningú en vol sentir a parlar. Perquè abans de les obres semblava que tot havia de ser com un conte de fades. Inversions multimilionàries que portarien la prosperitat a la ciutat i de retruc eliminarien la barrera del viaducte.

Res ha anat com estava previst. Les obres s'han allargat molt més del previst i s'han executat de forma barroera, deixant rere seu un rastre de despropòsits. La mateixa estació n'és un exemple. Gegantina i desproporcionada. I molt cara. Amb una llosa, que no deixa de ser la tapa de la faraònica estació del TAV, projectada en època de vaques grasses i que havia de sostenir edificis comercials i d'oficines al seu damunt, la promoció dels quals havia de sufragar part del cost de l'estació (el mateix model que la Sagrera). El fet que aquesta immensa llosa de formigó estigués pensada per aguantar aquests edificis fa que tingui un gruix sobredimensionat, que ara només servirà per aguantar 70 centímetres de terra i herba.

Ara, ADIF ha licitat el projecte del Parc Central i la plaça d'Europa. Cal dir que, de la resta d'obres de reposició, majoritàriament se n'ha fet càrrec l'Ajuntament. I això ha estat així perquè els acords inicials entre el Ministeri i l'Ajuntament mai van fer-se per escrit. I ADIF s'ha limitat a arreglar allò que hi havia dins les tanques d'obra, però no els seus encontorns com el carrer Bisbe Sivilla, Ibèria, plaça MontserratÉ que hem hagut de costejar entre tots els gironins.

Està previst que la llosa acabi esdevenint una gran superfície verda, d'aproximadament 20.000 metres quadrats. Les obres tindran un cost, que aquesta vegada sí assumirà ADIF, de 3 milions d'euros. L'herba és barata de col·locar, però molt cara de mantenir. I a més, els arbres que podrien fer ombra seran pocs, perquè hi ha poc gruix de terra i s'hauran de col·locar en jardineres.

Més incompliments. El finger no se soterrarà. Les negociacions han estat infructuoses. Finalment s'enderrocarà i se substituirà per una marquesina en superfície. Un altre nyap. Totes les construccions que ara es poden veure al parc Central hi romandran. En diuen edicles, però són construccions que alberguen sortides d'emergència, ventilació, accessos a l'aparcament soterrat (i que encara no té cap gestor interessat)... Tot això havia d'anar integrat en els edificis de sobre el Parc Central, que en no construir-se, quedarà ben visible i escampat per tota la superfície verda.

Un altre despropòsit és la construcció d'un parc gairebé inaccessible. Es tracta d'una nova zona verda a tocar del riu Güell, per on va entrar en dues ocasions l'aigua que va inundar el túnel. És una zona que queda enmig del Mas Gri i el Mas Xirgu. Que en cas de soterrament del convencional hauria pogut servir de zona verda per als veïns de la carretera Barcelona. Però no serà possible perquè les vies fan de barrera. Per tant només s'hi podrà arribar des del polígon on es troben els bombers i la deixalleria. Serà un cul de sac de 5,4 hectàrees.

El més trist és que s'ha perdut l'oportunitat d'eliminar la barrera que suposa el viaducte, però sobretot el talús que hi ha a Sant Narcís, i que aïlla el barri de la resta de ciutat. Difícilment hi haurà l'ocasió de fer-ho en un futur immediat. La crisi econòmica i el fet que hi hagi moltes altres necessitats a atendre abans que soterrar el tren ho fan inviable. Però sobretot perquè ningú vol tornar a tenir la ciutat empantanegada durant una altra dècada.

Per tant, la ciutat ha de trobar maneres per minimitzar les barreres que durant els últims anys han perjudicat els veïns i els negocis del barri de Sant Narcís. Cal fer del viaducte una frontera permeable. Que albergui activitat. La idea del carril bici és bona, però no és suficient. El Parc Central també podria acollir activitat. És un espai cèntric que pot ser molt més que una simple zona verda. Té capacitat per jugar una centralitat que ara ja disposa geogràficament. I d'altra banda potenciar el barri com una nova centralitat de la ciutat. La part històrica del barri té diferents atractius que cal potenciar. La revisió del Pla Especial que estem pendents de conèixer ho hauria de contemplar. A la resta de zones de Sant Narcís, malgrat quedar fora del Pla Especial, també caldrà intervenir-hi per millorar-ne la qualitat de vida, la mobilitat, la convivència, la seguretat, i els aspectes socials i educatius.

Però Sant Narcís requereix actuacions i inversions consensuades. Els seus veïns no es mereixen que després de tants despropòsits ara els partits polítics actuem cadascun pel seu compte i en fem batalla política. Per això des d'ERC-MES veiem amb escepticisme el Ple extraordinari que CUP i PSC han convocat per aquest dilluns. Des del nostre punt de vista hagués estat més interessant convocar una audiència pública, on els veïns tinguessin el protagonisme i el govern posés sobre la taula l'estat de la qüestió. No ha estat així, però encara som a temps de trobar aquest consens que ens permeti apostar per la revitalització del barri. Nosaltres hi treballarem.