Passar dues hores en companyia jugant a ping-pong, pintant mandales o conversant amb altres persones. Amb aquest objectiu va néixer fa gairebé un any i mig la sala de jocs que tres dies a la setmana acull, en un espai cedit pel Centre d'Acolliment la Sopa, a persones sense llar de Girona. Des de llavors, aquest "club", creat per voluntaris de Traçant Camins, ha crescut en integrants, experiència, voluntaris i ara també en dies, ja que a partir del mes de desembre obrirà els dijous, a més dels dilluns, dimarts i dimecres. "El nostre objectiu és poder obrir les portes també els divendres", assenyala Teresa Castanys, representant de Traçant Camins.

I és que durant dues hores -de 4 a 6 de la tarda- la gent sense sostre que "viu" al carrer o està o ha estat a la Sopa té l'oportunitat de fer i trobar amics, crear nous lligams amb joves estudiants de la UdG mentre fan un cafè o sentir que formen part d'una "família" que creix i es consolida dia a dia. "Fa un any que vinc i m'agrada perquè així no has d'estar tot el dia al carrer i pots aprofitar la tarda mentre et relaciones amb gent que potser no has tractat mai" explica en Rubén Fernández mentre bromeja amb l'Alba o en Max, els amics que ha fet en aquest espai d'esbarjo. En José Martín, en canvi, fa pocs dies que assisteix al "club". "Venia d'Holanda amb autobús i em va agafar una ciàtica molt forta. Mentre em recupero m'estic quedant a Girona, on m'estan ajudant", explica Martín, que afegeix que està molt "content" d'haver conegut el "club" perquè se sent acompanyat.

I entre ells, un voluntari que coneix molt bé les seves situacions, ja que, fins fa poc, ell també era un participant. "M'agrada poder explicar-los com poden fer algunes coses, com estudiar si és el que volen o conèixer gent nova. Sentir i transmetre que aquí hi ha molta vida", comparteix l'Abderrahmane, que actualment viu en un pis de la Sopa mentre busca feina. "Tinc 9 diplomes, però de moment, res", afegeix amb la determinació de qui no es rendeix. Una actitud que ha marcat la Samira Díaz, una de les voluntàries de la UdG. "És el primer cop que faig voluntariat i de moment m'agrada perquè et canvia molt la visió respecte a les persones que poden viure al carrer o tenir alguna discapacitat", afirma aquesta estudiant de criminologia de Tenerife.

I darrere tot plegat, persones com la Teresa Castanys, que treballen dia a dia per mantenir i fer créixer aquest espai d'acolliment. "Al club hem aconseguit que les persones que vénen s'interrelacionin i estableixin lligams i ha estat una experiència molt rica i molt maca", elogia Castanys mirant ja cap al futur. "Ara volem fer un taller de fang o poder anar al cinema algun dia. Activitats que ells saben que no es poden permetre en aquests moments" afegeix des d'aquest espai, que ja s'ha convertit en més que un "club".