R ibesaltes és terra de vins dolços, de color d'ambre i de teula. Les vinyes s'ajacen entre els turons ondulats del Rosselló, sota un cel esbatanat, escombrat una vegada i una altra pel vent del nord. L'Aglí, un riu modest que neix a les Corberes i que desemboca entre Barcarès i Torrelles de la Salanca, dibuixa capricioses giragonses entre alts generadors eòlics, que sembla que saludin els avions que arriben o marxen de l'aeroport de Perpinyà. Sota la volta de l'església de Sant Andreu s'hi conserva el més famós retaule barroc del país i una casa-museu recorda que el mariscal Joffre, generalíssim de l'exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial, fou fill predilecte d'aquesta terra. Una terra que també ha donat a la posteritat noms d'actors, sindicalistes, escriptors i algun jugador de rugbi de fama internacional.

Vora el poble s'hi estén una vasta extensió de terreny propietat de l'exèrcit francès, el Camp Joffre, també dit de Ribesaltes. Fou fundat l'any 1939 per poder acollir els refugiats catalans i espanyols que fugien de la guerra civil i que estaven internats precàriament a les platges d'Argerlers. Després, el règim pro-nazi de Vichy l'utilitzà per internar-hi tots els que considerava «indesitjables». Al final de la Segona Guerra mundial va ser utilitzat com a camp de presoners de guerra alemanys i més endavant va rebre els Harkis, els soldats algerians que van col·laborar amb l'exèrcit francès en la seva darrera guerra colonial. Ara, després d'uns anys d'abandó, s'ha inaugurat un Museu-memorial construït per l'arquitecte Rudy Ricciotti. Cap representant de l'Estat espanyol -un estat que ja no ens representa- va ser present en la cerimònia inaugural presidida pel cap del govern francès.

El Camp de Ribesaltes ha estat el camp d'internament -un eufemisme per evitar dir-ne de concentració- més gran d'Occident i, sens dubte, el d'activitat més dilatada en el temps. Passejar-se per aquest recinte és com viatjar cap enrere, en la nostra pròpia història i en la de tot el continent, però també ens fa recordar que encara dura el drama dels exilis i les migracions, i que en altres indrets s'alcen novament tètrics camps com aquest.