La Sala d'Exposicions del Museu d'Història de Girona va obrir ahir les seves portes a la mostra Girona en l'època contemporània, les capitals de la ciutat (1800-1939), una exposició que repassa els moments més destacats de la història de la ciutat des de la vigília de la Guerra del Francès (1808-1814) fins a l'entrada de les tropes franquistes (1939). Segons va explicar ahir el seu comissari, Josep Maria Puigvert, el que vol explicar aquesta mostra és com Girona es va construir, durant el segle XIX, com a «capital» política, d'hisendats, econòmica, educativa, judicial, eclesiàstica i comercial. «La Girona d'avui no s'entén sense la del segle XIX perquè és quan es posen les bases de la Girona actual» explicava Puigvert. Un període que segons el comissari va ser «dens i convuls» amb episodis bèl·lics i moviments socials que van canviar l'estructura demogràfica, política i social de la ciutat. Moviments polítics com: l'arribada del liberalisme, la instauració de la I i la II República, la restauració de la monarquia, la dictadura de Primo de Rivera o la Guerra Civil; socials com: la revolució laboral, el sorgiment del moviment obrer, la introducció de les revolucions tecnològiques amb l'arribada del ferrocarril o la construcció de la xarxa elèctrica local; o cultural i urbanística com: la transformació de cases, carrers i places, la restauració de monuments històrics o l'enderroc de les muralles.

Uns canvis que es poden veure a l'exposició a través de diversos ?objectes materials de l'època cedits no només pel Museu d'Història de la Ciutat sinó també per col·leccionistes privats. Algunes peces que s'hi poden trobar són l'estendard de l'Orfeó Cants a la Pàtria, de la fàbrica Gróber (1927), donat al MHG per l'empresa Grobelàstic SA o diversos objectes cedits pel Museu Diocesà i relatius a la família Carles, una de les més destacades de la Girona capital dels hisendats. A?més, l'exposició compta amb més de 200 imatges i fotografies que mostren, per exemple, l'aspecte que presentaven alguns negocis encara existents actualment com la joieria Quera, al carrer de l'Argenteria (1920-1930).

L'exposició Girona en l'època contemporània, les capitals de la ciutat (1800-1939), comissariada per Mònica Bosch i Joaquim Maria Puigvert, es podrà visitar fins al 3 d'abril.

Paral·lelament a aquesta mostra, es va inaugurar ahir també l'exposició Fugint de l'Holocaust al Museu d'Història dels Jueus, que relata com Girona i Catalunya van ser terra de fugida i d'acollida temporal per a molts jueus durant el nazisme (1941-1943). Es podrà veure fins al pròxim 17 de gener.