El pròxim 29 d'octubre -demà- farà 71 anys de l'actuació del gran torero Manuel Rodríguez Manolete a la tradicional cursa que, amb motiu de les Fires i Festes de Sant Narcís, se celebrava al redol de la plaça de braus de la Devesa. Romance, l'empresa d'aquell moment, va il·lusionar l'apoderat de Manolete i va aconseguir tancar el contracte amb el matador cordovès, gesta no aconseguida per l'empresa de la Monumental de Barcelona en cap de les quatre combinacions taurines que van conformar la Fira de la Mercè d'aquell any.

La participació de Manolete a la cursa de fires de 1944 va aixecar una enorme expectació entre els aficionats locals i molts altres provinents de Barcelona, Saragossa i altres punts de la península. La ciutat de Girona assolia, doncs, un aire de gran cosmopolitisme gràcies a la brillant iniciativa de l'empresa Romance. Girona era la plaça que tancava oficialment el curs taurí i ho feia amb un cartell de primera categoria, ja que es van seleccionar set braus de la ramaderia d'Alipio Pérez Tabernero, de Salamanca, i van actuar el rellonejador de Jerez Alvaro Domecq i els matadors Pepe Bienvenida, Curro Caro i l'esmentat Manolete.

En un ambient excepcional i amb un públic molt entregat, la cursa no va acabar de quallar. Els toros, escollits per l'entorn de Manolete, van ser petits. El seu pes en canal va tenir una mitjana de 196 quilograms. El joc dels braus no va oferir massa dificultats a les espases i va permetre que, almenys en el seu primer toro, Manolete pogués triomfar a Girona.

El rellonejador Alvaro Domecq va realitzar una destacable actuació, clavant tot tipus de banderilles amb gran elegància i citant el brau amb alegria. Va matar amb demora i, per aquest motiu, no va poder tallar cap orella. El matador Pepe Bienvenida va carregar amb el lot de toros més deslluït del tancament salamantí. Va escoltar xiulets en el seu primer enemic i va donar una volta al redol en el seu segon, amb qui va protagonitzar un brillant i espectacular terç de banderilles. Curro Caro va exhibir tota la tarda, una gran voluntat i molts desitjos de complaure l'entesa afició gironina. Va donar un tomb a la plaça en el seu primer, després de dibuixar una feina variada i pintoresca. En el seu segon, va aconseguir tallar les dues orelles del brau gràcies a una feina de gran tremp i mesura que va iniciar de genolls.

La gran estrella del cartell, Manuel Rodríguez Manolete, va satisfer a mitges la gran expectació que havia aixecat. Va torejar a plaer amb la capa el seu primer toro, a qui va fer sis «veròniques» de gran bellesa i comandament. Amb la capa vermella va fer una feina molt manaire, sense canviar mai els terrenys del toro i va sobresortir en unes cenyides i lluminoses tandes de passades en rodó i en unes suaus «manoletines», marca de la casa. Va matar amb promptitud i va ser premiat amb les dues orelles i cues del bicorn. En el seu segon, que va ser molt mal picat, va fer una feina molt breu i sense voler saber ?gairebé res del toro.