LEl barri vell de Girona inclou monuments i altres detalls molt icònics de la ciutat.La Casa Masó, on va néixer l'arquitecte Rafael Masó. El Museu d'Art situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona.La Catedral romànica caracteritzada per tenir la nau gòtica més ampla del món.Les muralles defensives, declarades Bé Cultural d'Interès Nacional.El Call jueu, ubicat dins el Barri Vell i considerat el més ben conservat d'Europa.

a ciutat de Girona vol afrontar de nou un antic repte impulsat als anys 80 i que finalment no va ser possible: esdevenir Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. De moment, l'Ajuntament gironí ja ha fet un primer pas en aprovar el passat 17 d'octubre i per Junta de Govern Local, promoure la candidatura de Girona. I ho fa amb la mirada posada principalment en el Barri Vell i en el llegat jueu que alberga. «En aquest procés és obvi que el Barri Vell tindrà un pes essencial, i dins d'aquesta zona a ningú se li escapa el llegat jueu, no només el patrimoni material sinó també l'immaterial, com l'escola de la càbala» avançava l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, qui afegia que no es descarta incorporar-hi també «actius naturals». Tot i això, el que té clar el govern gironí, és què aquesta no pot ser «una cursa d'esprint» perquè «és un camí de llarg recorregut». «És un procés lent, seriós i delicat i s'ha de fer tot molt bé, sense aixecar falses expectatives, però sempre anant amb la màxima ambició» subratllava l'alcalde de Girona, qui afegia que compten amb «l'experiència viscuda als anys 80».

I és que va ser en aquella època quan el partit socialista, que aleshores governava la ciutat, va impulsar per primera vegada una candidatura que buscava convertir la «Girona Vella» en patrimoni mundial. «L'expedient que vam formar incloïa la suma de dos plans especials urbanístics: El Pla Especial del Barri Vell i el Pla Especial de la Devesa» va explicar l'alcalde d'aquell moment, Joaquim Nadal. Aquella candidatura, que abastava bona part del nucli antic de la ciutat -la Devesa, la plaça Independència, la catedral, Sant Daniel, o el Call jueu- va arribar a la Unesco, on va ser suspesa sota sol·licitud de ser revisada. «La resolució de la Unesco ens venia a dir que havíem abastat massa espai i que calia replantejar la proposta. Però ho vam deixar córrer, tot i que crec que ja érem a les portes», assenyalava Nadal, qui opinava que ara apostaria per una candidatura centrada en la Força vella: una síntesi entre el call jueu i la muralla carolíngia.

Justament focalitzar la candidatura únicament en el Call jueu va ser la proposta que van fer el 2013, l'excandidat de CDS a l'alcaldia de Girona, Eduard Herrero i l'empresari Carles Mallart, a través de diversos articles d'opinió publicats a Diari de Girona. «Des de 2013 i fins ara he canviat de pensament. Ara no apostaria només pel Call jueu, sinó que ho centraria en el riu, la muralla i el Barri Vell i ni un mil·límetre més» assegurava Mallart.

Arran d'aquelles publicacions, els Amics de la Unesco de Girona -conjuntament amb els columnistes- van intentar reiniciar el projecte. «Des d'Amics de la Unesco ens vam reunir amb el gerent de l'Ajuntament, Albert Riera, per proposar la reactivació del procés i ens van dir que ja s'ho estaven plantejant però que no era un moment adient a causa de la crisi econòmica» va explicar la presidenta de l'entitat, Dolors Reig, qui va lamentar que, des de llavors «no hem sabut res més de l'Ajuntament». Tot i això, després de conèixer la notícia de la intenció del consistori municipal de promoure de nou la candidatura, l'organisme va coincidir a dir que, respecte al projecte dels anys 80, caldria «acotar» l'espai al barri vell -no només el call jueu- i centrar-ho en la confluència de les diverses cultures que hi han passat, i els vestigis de les quals, a dia d'avui, encara són visibles. «No ens hem d'inventar res ni muntar una escenografia» deia Reig, qui afegia que actualment es juga amb un gran avantatge: «Sense ser Patrimoni de la Humanitat, Girona ja ha fet molts dels passos que valora la Unesco. Molta feina ja està feta» en relació amb aspectes com la viabilitat, l'accessibilitat o la implicació ciutadana. «Tot i això cal temps i diners. Com a mínim 5 anys» sentenciava Reig.

El pròxim pas de l'Ajuntament de Girona, consistirà ara a buscar experts i consultores especialitzades en la preparació de dossiers de candidatura i preparar un projecte «particular» de la ciutat de Girona. «En els pressupostos de 2016 ja preveurem una partida destinada a poder fer les primeres passes», avançava Puigdemont. «Cal molta discreció i que les persones que ho coordinin, viatgin sovint a París -on hi ha la seu de la Unesco- per elaborar una candidatura amb opcions reals» aconsellava Nadal. I tot sense oblidar en cap moment que l'objectiu de tot plegat és assolir un repte històric: ser Patrimoni de la Humanitat.