Quin és el seu primer record de Fires?

El primer record, perquè em va impressionar molt, és pujar a la nòria. No als cavallets ni res d'això, sinó la nòria. És cert que ara hi ha atraccions espectaculars tècnicament. Les conec perquè hi porto els meus nebots, amb qui per Fires sempre fem la «nit sense límits». Això vol dir que poden fer el que vulguin i pujar on vulguin. Però en aquell moment, pujar a la nòria, per la seva alçada i per veure Girona des de dalt, era una cosa que impressionava molt. Ah, i també hi havia el Látigo, que era el «no va más», una cosa tremenda. I sí, hi havia els cavallets... però a mi, el record que m'ha quedat marcat, és pujar a la nòria i al Látigo.

En què es diferencien les Fires de llavors i les d'ara?

Les d'ara són molt millors. No sóc un nostàlgic. És cert que m'agrada tenir bons records, però jo les Fires les gaudeixo cada any. Un cop el meu pare, de petit -jo sóc el gran de quatre germans-, em va portar a les Fires de nit. I això em va impressionar molt. Com que tinc sis nebots, quan el primer tenia vuit o nou anys també els vaig començar a dur de Fires de nit, per tal que ho visquessin. Així doncs, jo hi he anat molt, a Fires, a la part de les atraccions. Quan jo era petit, les Fires eren bàsicament les atraccions. O el certamen. Per nosaltres era impressionant posar-nos davant la Philips, que em penso que era Ràdio Girbau, i mirar les televisions en color. Llavors, hi havia també les demostracions d'uns minipimers brutals... és a dir, a poc a poc anaven arribant noves invencions en un país on encara hi havia molt poques importacions per la situació econòmica i monetària. Ara veus les invencions alhora a tot el món, però llavors només es trobaven al certamen. Però la màxima diferència amb les Fires d'ara són totes les activitats de caràcter cultural, recreatiu, musical... que fan que tinguis multitud d'actes que abans no existien. Per mi, el millor que ha passat és que les Fires han deixat de ser només el certamen, les atraccions i els focs artificials, sinó que són moltes coses i les pots viure sense trepitjar la Devesa.

I a barraques, hi ha posat molt els peus?

Quan vaig començar a tenir l'edat d'anar a barraques, aquestes estaven una mica integrades a les Fires. Hi havia la de la Salle, d'algunes associacions... eren molt poques, però eren molt importants, perquè significava integrar el nostre club, la nostra escola... a les Fires. Per nosaltres ja era molt important, però és que ara el creixement ha estat brutal, vénen joves de tot Catalunya i els grans ni ens hi acostem.

Ha participat mai directament en algun dels actes, fent de geganter, de capgròs, el correfoc...?

No, perquè jo sóc bastant inútil per a les activitats esportives [riu], i això també inclou aquestes coses. Però el que sí que he fet és anar-ho a veure tot.

Què és el que més disfruta?

Des de jovenet, una de les coses que feia era agafar el programa de Fires i anar marcant coses per veure. M'agrada fer totes les coses tradicionals com anar a buscar el cotó de Sant Narcís, passejar per la gran fira artística i artesana, agafar bona posició per anar a veure els focs artificials... jo em faig el meu propi programa, i encara que he viscut fora de Girona durant bona part de la meva etapa adulta, sempre reservo a la meva agenda uns quants dies per Fires. No he deixat mai de venir.

Vostè és un amant de la gastronomia. Què hem de menjar per Fires?

M'agrada molt el dolç, per tant, els panellets són imprescindibles. A més, quan vaig a la pastisseria a buscar-los sempre demano que me'n posin més de pinyons, que són els que m'agraden. Llavors, és cert que Girona no té un plat concret. Però jo crec que per l'època de l'any, i pel fet que l'origen de molta gent de Girona és als pobles, hi ha un plat que no sol fallar algun dels dies, que és la vedella amb bolets. És un plat que no falta allà on hi ha certa cuina tradicional, de mares i àvies. Bé, i és cert que a moltes cases, inclosa la meva, també hi havia el rostit, però el plat bàsic que no falla és la vedella amb bolets.

El va agafar molt per sorpresa, que li demanessin fer de pregoner?

Ja ho explicaré al pregó, però et puc dir que em va agafar com un ensurt i em vaig quedar paralitzat durant dos minuts. No sabia què dir ni podia moure'm. A més, l'alcalde m'ho va dir passejant pel carrer, i recordo exactament la cantonada, que diré al pregó. I una de les coses que em va fer més il·lusió va ser veure que a l'alcalde també li feia il·lusió que fos jo. Ho vaig notar quan m'ho va dir.

Què podem esperar, del seu pregó?

Pensa que m'ha costat molt callar-m'ho. Jo ho sabia des de la primavera passada, però l'alcalde em va dir que no ho podia dir a ningú, perquè era un secret que només es desvetlla pocs dies abans. I des de llavors, he anat tota l'estona pensant en el pregó, a veure què diria. I hi ha alguna cosa que m'ha passat, alguna sensació que he tingut, que em reservo per dir-la en el pregó. Però és un gran regal que et fa la ciutat.