el públic va gaudir amb un divertit pregó del periodista Jordi Bosch.La plaça del Vi es va omplir amb la tradicional inauguració de les Fires. Una actuació musical va posar fi a l'estrena de les festes de Sant Narcís 2015. Toni Cruz i Josep Maria Mainat, excantants de la Trinca i empresaris de televisió, van ser a l'edifici consistorial. Jordi Bosch, al centre, al balcó de l'ajuntament, envoltat de l'alcalde i el conseller Santi Vila.

El periodista gironí Jordi Bosch va obrir ahir les Fires de Sant Narcís amb un pregó que va barrejar les seves grans passions: futbol, gastronomia i, sobretot, la ciutat de Girona, d'on va desgranar els seus primers records. L'alcalde, Carles Puigdemont, el va presentar com «un ambaixador de Girona allà on vagi», i el periodista va demostrar ser-ho amb escreix. Bosch, que actualment és president d'Endemol Shine Iberia i col·laborador de Diari de Girona, va convidar tots els gironins a participar en els actes de Fires, a no perdre's els panellets de pinyons i, també, a no donar l'esquena a aquells refugiats i desplaçats que ho estan passant malament, tot recordant que molts gironins van haver de fer el mateix fa unes dècades.

Malgrat viure a Madrid des de fa anys, Bosch va demostrar que els seus records d'infància i joventut es mantenen intactes. Va evocar el seu institut, el Vives -tot recordant que, 35 anys després, encara no ha anat a recollir el títol de batxillerat superior-, i també el local de Ràdio Girona, on va col·laborar, al carrer de la Força. Tampoc es va oblidar d'alguns dels personatges més emblemàtics de la ciutat, com Joaquim Pla Cargol, antic cronista, o «en Lluís de l'Arc».

Bosch va recordar les primeres atraccions on va pujar -els cavallets i el tren de la bruixa, però sobretot la nòria, el Làtigo i el Gusanito Loco, que oferien emocions més fortes- i l'espectacle còmic taurí a la paça de toros, amb El bombero torero y sus ochos enanitos. També, com a bon periodista, va recordar l'atracció que sentia per la «inacabable xerrameca» que sortia dels altaveus de la tómbola El Cubo: «Y otra, y otra, otra muñeca chochona».

Bosch també va fer gal·la de la seva passió pel futbol, tot recordant el camp de Vista Alegre, el seu pare, Arseni, que va ser soci, jugador i directiu del Girona Futbol Club, i els caramels Darlins, «uns caramels molt enganxosos que es venien en unes bosses de paper i, si en menjar-te'ls no feies prou saliva, acabaven enganxats als queixals com si fos ciment».

El pregoner va evocar el barri on va néixer: el del Carril, de l'estació. Bosch va recordar que, quan l'any 1969 van tancar els carrilets fins a Olot i Sant Feliu, les seves estacions i vagons abandonats es van convertir en l'espai de jocs preferit d'ell i els seus amics. «Allà no hi entrava ningú més que nosaltres. Hi fèiem guerres de ganxets, que són els claus que serveixen per enganxar els cables a la paret. Els de la plaça Poeta Marquina contra la resta del món», va explicar, tot afegint que una tarda gairebé van deixar borni un dels futurs integrants de Sopa de Cabra.

Vedella amb bolets i panellets

Amant confés de la bona gastronomia, Bosch va explicar que és el moment de menjar vedella amb bolets, comprar castanyes i moniatos i anar a buscar panellets de pinyons. «Després, a les postres, repetirem com cada any la mateixa conversa: el preu dels panellets. Els gironins podem mesurar l'evolució històrica del cost de la vida només amb la pujada del preu dels panellets. Si Girona fos independent, podria adoptar el panellet com a moneda oficial», va considerar.

De cara als propers deu dies de festa major, Bosch va convidar tots els gironins a participar en les diferents activitats que es fan per Fires: des de la Fira de Mostres fins a barraques, els focs artificials, el dia de Tots Sants, les cercaviles, els correfocs o els castellers.

I després de confessar que, per més lluny que visqui, Girona sempre serà casa seva -«saps que si passes per una mala temporada, estàs perdut o confós, entre els teus, aquí, a Girona, et trobaràs estimat i acompanyat»-, el periodista va tenir un record per a totes aquelles persones refugiades, desplaçades i perseguides que, malauradament, han poblat l'actualtiat dels darrers mesos. «Hem d'estar al seu costat perquè, fa molts anys, la nostra ciutat, els pobles de Girona, foren també llocs sense futur. I molta gent va haver de marxar, emirar. I això sí que era no tornar. Som ja a Fires, però hi podem pensar i actuar. No els oblidem», va concloure, abans d'acabar amb uns sonors «visca Girona i visca Catalunya!».