Tota ciutat del món -gran o petita- que s'apreciï té una icona, exclusiva, diferent, no repetitiva d'altres llocs, peça única, incopiable, visitable, que agrada, algunes de patrimoni sentimental, altres intangibles... tot és vàlid si aconsegueix introduir-se al cervell de la gent. Són centenars, però a tall d'exemple cal citar: París i la seva Torre Eiffel, New York i l'Empire State, Milan i el Duomo, Pisa i la seva torre inclinada, Berlín i la porta de Brandenburg, Moscou i la plaça Roja, Roma amb el Coliseu i el Vaticà, Londres i el Big Ben, Barcelona i la Sagrada Família... Però ull, que no tot es basa en grans edificis, grans figures o grans construccions. També hi ha llocs que tenen petits elements que s'han convertit en icona, com per exemple Brussel·les amb el nen que fa pis (Manneken pis), Praga amb el rellotge medieval de més de 600 anys, o també intangibles com les botigues de moda de Milà o el Museu Dalí i Figueres, sense anar més lluny. En aquest cas, un alcalde de fa 40 anys, Ramon Guardiola, i Salvador Dalí van saber veure la jugada amb un edifici que era una ruïna i que avui tots coneixem la realitat amb una facturació directa de la Fundació de més de 12 milions d'euros anuals, a prop de 100 llocs de treball directes i més d'un milió de visitants (Triangle Dalí: Museu Dalí, Púbol-Gala i Port Lligat a Cadaqués), més tot el negoci induït per la ciutat i comarca que supera els 180 milions d'euros/any.

Al llarg dels anys mai ha estat fàcil d'introduir a la ment de la gent la icona de la ciutat. Sense anar més lluny, fa uns anys es van recollir signatures a París per tirar a terra la Torre Eiffel, perquè era lletja i els artistes l'anomenaven «monstre de ferro», i en canvi per a qui va a París avui en dia és visita obligada i segur que els parisencs no la canviarien per res del món. A Norcia (Itàlia), un poble gran de l'estil de Peratallada, hi ha una muralla que envolta tota la població, una icona pràcticament desconeguda pel gran públic. Dubai té un exemple d'icona moderna (de fa pocs anys) amb la Torre més alta del món, Al Kalifa, que supera els 800 m d'alçada...

M'agradaria centrar-me en la ciutat de Praga i que, salvant les distàncies, seria assimilable a l'objectiu d'icona per Girona, tot insistint de preservar per la nostra ciutat tota la seva personalitat sense apartar-se d'aquesta ni un mil·límetre. Praga és una ciutat que admiro, té el primer Call Jueu més ben conservat d'Europa (recordem que Girona és el segon), cada any visiten Praga més de 8.000.000 de persones de l'estranger, és una de les ciutats més boniques del món i entre molts altres elements té un rellotge medieval de l'any 1410, que mesura els cicles lunars, el sol, la lluna, els mesos, els dies, les hores ... és bonic, excel·lent, durant el dia apareixen els dotze Apòstols que es mouen i criden l'atenció, també tenen unes figures que representen la mort, la luxúria, l'avarícia, la vanitat un exemple perfecte d'icona. Quina força que té, i tothom a mirar el rellotge.

Si a París va ésser difícil que s'acceptés la Torre Eiffel com a icona de la ciutat, imaginin-se pretendre introduir qualsevol icona a la nostra ciutat. Tinc al cap dues possibles icones per a Girona, segur que n'hi ha algunes més, poques, obrim el debat? S'accepten idees. Ull: cal cridar l'atenció, tenim molts elements, monuments, indrets a la ciutat excel·lents, però que per alguna o altra raó no són ni seran mai icones, perquè mai els podrem situar a la ment dels visitants per les raons exposades al principi.