L'escola Bell-lloc del Pla està d'aniversari: aquest mes d'octubre fa mig segle que 60 alumnes començaven els seus estudis en una escola promoguda per un grup de pares i l'Opus Dei amb l'objectiu d'oferir "una formació professional, cristiana i humana" als seus fills. Des de llavors ha plogut molt, i les noves tecnologies, l'anglès i la robòtica poblen actualment les seves aules. Tot i això, el Bell-lloc assegura mantenir-se fidel a la seva filosofia: ofereix una formació "a nivell humà, acadèmic i espiritual", on la família és un dels grans pilars i que només acull nois a les seves classes, perquè consideren que una educació diferenciada permet als estudiants desenvolupar al màxim les seves capacitats.

L'origen de l'escola es remunta a finals dels anys 50, quan un grup de famílies -els Ribot, Nadal, Fàbrega, Betran, Masramon...-, supernumeraris de l'Opus Dei, van plantejar-se fundar un centre educatiu on els seus fills i els d'altres famílies poguessin rebre una formació sòlida tant a nivell cristià com acadèmic. Eduard de Ribot va ser un dels capdavanters d'aquest grup de pares, que es va constituir en patronat i que l'any 1961 ja tenia l'esborrany del projecte per crear un Centre Agrari. Els faltaven, però, uns terrenys on implantar-lo, fins que l'any 1964 van trobar una finca de 17 hectàrees en venda anomenada Can Pau Birol-Torre de Bell-lloc. En veure que podia ser el lloc idoni, les famílies es van unir per demanar buscar avaladors i poder demanar un crèdit, tot aconseguint més de 200 signatures. El 9 de gener de 1965 es va escripturar l'operació davant de notari, i les classes van començar aquell mateix mes d'octubre. La masia que hi havia a la finca estava en unes condicions més aviat precàries, de manera que els arquitectes Joan Maria de Ribot i Joaquim Masramon es van encarregar d'adequar-la.

El primer curs va començar amb 60 estudiants de disset pobles diferents i deu professors, que estudiaven el quart grau d'Ense?nyança Primària i el primer curs de Batxillerat Laboral Agrícola i Ramader. Un any després, el 1966, el Bell-lloc va rebre la visita del fundador de l'Opus Dei, Josep Maria Escrivà de Balaguer, que hi tornaria l'any 1972.

A poc a poc, l'oferta educativa del Bell-lloc va anar creixent. El curs 68-69 va començar a oferir el Batxillerat Elemental, nocturn i diürn, i el 69-70 es va convertir en el primer centre educatiu de les comarques gironines a impartir ensenyaments agraris.

Si alguna cosa ha caracterizat el Bell-lloc des dels seus inicis és la figura del preceptor. Es tracta d'una mena de "tutor" per a l'alumne, a qui fa un seguiment individualitzat i amb qui l'estudiant pot compartir els seus dubtes o problemes. A més, funciona com a enllaç entre el centre i les famílies, amb qui en alguns casos estableix una relació molt estreta.

Per al cap d'estudis, Enric Vidal, el Bell-lloc és en aquests moments "una escola antiga i nova a la vegada". Per una banda, explica, "celebra la tradició", però per l'altra "assumeix els reptes de ser una escola moderna, actual i del segle XXI". Vidal assenyala que les seves principals línies consisteixen a dotar l'alumne d'una formació a nivell "humà, acadèmic i espiritual"; la preocupació per a la persona a nivell integral i individual; l'atenció als detalls i l'educació en les virtuts i valors. Per tal d'assolir els seus objectius, Vidal defensa que la millor via és l'educació diferenciada, de manera que l'escola només admet nois. "Cal distingir una educació segregada, com la que van tenir els nostres avis, on se separaven nens i nenes per oferir-los un currículum diferent i desigual, de l'educació diferenciada d'avui en dia, que consisteix a oferir als nois i noies diferents ritmes i estils d'aprenentatge perquè puguin rendir al màxim a nivell acadèmic", indica.

Per a Txema Simon, professor i exalumne, el canvi generacional és evident -han canviat tant els alumnes, a qui veu més "civilitzats" que no pas els de la seva generació, com la manera d'educar-los-, però hi ha coses que es mantenen: "Les llenties són les mateixes des de fa 30 anys", somriu. Recorda professors com Manel Montoliu, Lluís Xifra, Ramon Moncunill o Xavier Fàbrega, que li van servir de referent, i afirma que, més que mestres, "volen ser educadors".