La ciutat de Girona es podria convertir en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura). O almenys això és el que intentarà l'actual govern municipal, que ahir va aprovar per Junta de Govern Local promoure aquesta candidatura -inclosa dins el Pla de Govern Girona, marca de país. 2015-2019- que el Govern convergent ja portava en el seu programa electoral.

Aquesta iniciativa però, no és nova sinó que recupera la que va promoure als anys 80, conjuntament amb diverses entitats de la ciutat, el govern socialista liderat en aquell moment per Joaquim Nadal, de convertir la "Girona Vella" en patrimoni mundial. Aquella proposta incloïa bona part del casc antic de la ciutat com: la Devesa, Plaça Independència, la catedral, la torre Carlemany, Sant Daniel, Sant Feliu, els Banys Àrabs, Sant Lluc, la Muralla, casa Pastors, l'Antic Convent del Carme, el Museu d'Art o el Call jueu, entre molts altres monuments característics de la capital gironina. Es van elaborar dossiers i diversos expedients que van ser tramitats a la Unesco on finalment, la candidatura va ser rebutjada al·legant que "la delimitació" proposada era "desconcertant", que reflectia"les prioritats actuals més que una lògica històrica i una coherència monumental" i que a Espanya ja existien massa ciutats amb aquesta consideració.

Tot i això, el consistori gironí no es va rendir i el 1998 ho va intentar de nou, presentant una proposta més acotada que considerava únicament el barri vell i el Call jueu. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la candidatura posava de relleu "la singularitat d'una ciutat que viu entre la tradició i la modernitat". En aquella ocasió però, tampoc va poder ser.

Apostar-ho tot al Call Jueu

El debat va saltar de nou el 2013 quan l'excandidat de CDS a l'alcaldia de Girona, Eduard Herrero i l'empresari, Carles Mallart van puntualitzar, en diversos articles d'opinió publicats a Diari de Girona, que el barri vell era una àrea massa extensa i que caldria focalitzar la candidatura únicament en el Call jueu. "Centrant els nostres esforços exclusivament en el Call Jueu de Girona, les nostres possibilitats augmentarien de manera clara i contundent. Per què? Doncs per la seva exclusivitat; és el segon d'Europa després de Praga i el primer de l'Estat espanyol, abans de Còrdova i Toledo" opinava Herrero en un dels articles.

El mes d'octubre d'aquell mateix any, l'Ajuntament de Girona, encapçalat ja llavors per l'actual alcalde, Carles Puigdemont, va confirmar que estava estudiant la possibilitat de demanar a la Unesco que el Call Jueu de la ciutat fos declarat Patrimoni de la Humanitat.

No va ser però, fins al maig d'aquest 2015, quan en plena campanya electoral, Puigdemont va recuperar aquest tema. "És el moment de bastir una candidatura guanyadora i rigorosa per aconseguir un objectiu que la ciutat es mereix i que representarà una valorització extraordinària del nostre patrimoni únic", va afirmar Puigdemont assegurant que si la seva formació tornava a governar a la ciutat, des de l'Ajuntament es promouria la candidatura davant la Unesco. En aquell moment però, Puigdemont va parlar altre cop "de ciutat" i no únicament de "Call jueu" com s'havia fet el 2013. Ara, caldrà esperar per conèixer els termes específics d'una proposta que podria acabar convertint Girona definitivament en Patrimoni de la Humanitat.