L'aparellador Sergi Pasarín i Rua, secretari polític del comitè local del PSUC a Girona entre 1975 i 1977, ha mort a Bolívia als 69 anys a causa d'una malaltia que li havia estat diagnosticada feia poc. Gallec de naixement, Pasarín va estudiar a Barcelona i l'any 1970 va arribar a Girona, una ciutat que li va agradar per considerar-la feta "a la seva mida". Es va especialitzar en economia de la construcció, va fer classes a la UdG i va crear la seva pròpia empresa fins que l'any 1994 ho va deixar tot per marxar a Bolívia amb la Companyia de Jesús, treballant pels més desfavorits i impulsant un projecte educatiu per formar tècnics i regidors entre la població indígena.

Nascut a Galícia el 7 d'agost de 1946, va estudiar a Barcelona, on va treballar a La Vanguardia durant onze anys per poder-se pagar els estudis d'aparellador i, més tard, els cursos d'economia a Esade i Eada. Va ser durant aquesta dècada llarga de treball al rotatiu que es va endinsar en el món de l'economia de la construcció, que s'acabaria convertint en la seva especialitat.

L'any 1970 va arribar a Girona, ciutat on va decidir quedar-se perquè estava feta "a la seva mida" i el permetia allunyar-se del brogit de les grans ciutats. El 1971 va començar a treballar al costat d'alguns dels arquitectes més importants de la ciutat, com Arcadi Pla o Joan Iglesias, i a finals de la dècada es va convertir en professor d'arquitectura tècnica a la UdG quan aquesta tot just feia els seus primers passos. Allà va coincidir amb Ramon Ceide, que seria regidor d'Ubanisme de Girona i president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de la demarcació. "Era una persona molt entregada, molt treballadora, que es feia apreciar per la gent que l'envoltava. Els seus alumnes se l'apreciaven molt", recorda Ceide.

Més enllà de la docència, Pasarín va dedicar-se a la recerca, tot escrivint llibres i tractats sobre economia de la construcció, i l'any 1984 va entrar com a representant d'Espanya al Comitè Europeu d'economistes de la construcció.

També va ser director del grup d'empreses Edetco, integrat en el grup internacional Davis Iangdon and Seah i amb les oficines centrals a Girona. A més, va ser distingit per la Royal Institution of Cahrtered Surveyors del Regne Unit, que el va nomenar fellow (membre, col·lega) de la institució. Va ser membre de la junta del Col·legi d'Aparelladors.

Però deixant de banda la seva vessant professional, Pasarín es va involucrar en els moviments socials i polítics de Girona durant la transició. Així, entre 1975 i 1977 va ser secretari polític del comitè local del PSUC a la ciutat, partit en el qual militava des dels 25 anys. També va ser, juntament amb Francesc Ferrer i Gironès, un dels impulsors de l'Assemblea Democràtica de Girona, que va dur a terme la campanya a favor de l'amnistia i va tenir una important presència en la gran manifestació de Barcelona del 8 de febrer de 1976. Va ser una de les persones més actives en la política gironina d'aquells anys.

El seu compromís amb les llibertats socials, però, no se circumscrivia només a l'àmbit de Girona, sinó que sempre va estar molt involucrat en cooperació internacional, com a soci fundador, entre altres, de Las Segovias i Cooperacció. I l'any 1994, enmig de l'èxit professional, va decidir donar un cop de timó a la seva vida, tot deixant Girona per traslladar-se a Bolívia, a Cochabamba, amb la Companyia de Jesús, per dedicar-se a ajudar els més desfavorits. "Guanyava diners, tenia de tot, però alguna cosa m'inquietava. No trobava sentit en res de la meva vida, ni en l'aspecte professional ni personal", recordava, temps després, en una entrevista a Diari de Girona. Montse Figuerola, companya seva en tasques de cooperació, recorda que era "una persona molt viva, amb un gran sentit de l'humor i un alt sentit de l'amistat, a qui li agradava ser motor de canvi".

A Bolívia, Pasarín va treballar amb la fundació Cedesco en projectes de formació de dirigents municipals. Mai va tallar, però, del tot els seus lligams amb Girona, i va aconseguir que l'Ajuntament i el Col·legi d'Aparelladors col·laboressin amb els seus projectes. Últimament també regentava, a Bolívia mateix, un restaurant on ell mateix cuinava i servia com a punt de trobada dels amics.