Estem a punt d'arribar a l'edició cinquanta-quatre de la Fira de Mostres de Girona i la institució ho fa sense directora. Des de la sortida fulminant de la darrera, després de sis mesos de prova que van demostrar el que amb només sis dies ja alguns asseguraven, la Fira segueix sense direcció institucional. Ni la Fira ni l'Auditori, ja que el darrer intent pretenia unificar-ne la coordinació. L'orfandat de comandament, però, ha afectat aparentment poc el desenvolupament del dia a dia de l'entitat. I això es deu al fet de que al capdavant de l'acció ordinària hi ha un grup de professionals d'altíssima qualitat i experiència que són el pilar clau de tota l'organització firal, i que amb els mitjans dels quals disposen l'han sabut dotar de contingut.

Però aquest fet planteja interrogants que caldria respondre. Per exemple, per què quan es va fer fora a la darrera directora per incompetent no es va posar al seu lloc qui va quedar segon en el procés de selecció previ? Hi ha qui diu que era un conegut professional gironí vinculat al socialisme secessionista i als orígens de l'Auditori. Hauria estat massa incòmode per al govern de la ciutat? Ha de ser la direcció d'ambdues institucions un càrrec de confiança polític o més aviat un professional expert? Si tant complicat és trobar el perfil, es podria promocionar algun membre de l'actual organització que hagi provat de manera sobrada que és capaç de mantenir-la funcionant i fins i tot proposant nous reptes?

Si hem passat un any i mig, i tres Fires de Mostres, sense direcció i la Fira ha sobreviscut, cal posar-hi un director o directora? De vegades es confon direcció amb dotar de recursos suficients, directrius clares i independència comercial una maquinària que ha envellit amb dignitat. Cal un punt més de valentia en aquest assumpte. Que no sigui que, com ja va passar, es vulgui tapar l'envelliment amb massa maquillatge. I l'excés de maquillatge sempre es nota. Sempre.