Un diumenge de tardor a Portbou sempre és una experiència inquietant, sobretot si el sol s'amaga darrere d'un tel de núvols. Tots els carrers del poble miren discretament cap a l'estació com si esperessin algú que mai acaba d'arribar i el mar detura el seu vaivé davant dels còdols de la platja Gran. A l'altre costat, els murs del cementiri també esperen pacientment, mentre els xiprers apunten cap a l'única sortida possible.

La tramuntana s'amaga darrere de la punta del Falcó, esperant potser millor ocasió per abrandar-se sobre el poble. Les roques fosques de l'Albera cauen de trascantó damunt de les onades, deixant traces blanques que s'extingeixen ràpidament en el blau fosc de l'aigua. Portbou és un paisatge hivernal o estiuenc, les primaveres i les tardors només són temps morts, terra de ningú. Potser hi van influir raons com aquesta perquè el filòsof Walter Benjamin escollís un 26 de setembre de 1940 per morir a Portbou.

Ara s'escau el 75 aniversari d'aquest fet i a Portbou s'ha reunit gent diversa per a recordar-ho. El cineasta alemany Wim Wenders i l'artista israelià Dani Karavan van expressar-ho aquest diumenge davant la làpida que ens recorda el tràgic final de Benjamin a Portbou, un lloc de frontera que ha viscut el pas d'innumerables exilis, d'anada i de tornada, i en un continent que ara es veu novament trasbalsat per fets com aquells.

A Portbou hi ha el projecte -signat per l'arquitecte Norman Foster- de construir el Centre Walter Benjamin de la Memòria. Deixant de banda qualsevol altre aspecte, les institucions s'ho haurien de prendre molt seriosament, però per ara només sembla que es preocupin dels ports esportius i dels camps de golf. Això sí, la Diputació de Girona ha penjat una gran pancarta, davant de l'antic ajuntament de la vila, on ens recorda que la benemèrita institució ha reservat ja vint mil euros per fer-ho possible. No és molt, però pensem que -al contrari del que va passar l'any 40- si Walter Benjamin tornés a morir a Portbou, ara ja tindria l'enterrament pagat.