Això s'acaba, vull dir que s'acaba la campanya electoral, no es pensin pas que m'afegeixo a la campanya de la por que han endegat els bancs i alguns empresaris contra aquest procés cap a la sobirana que estem vivint al nostre país. El compte de La Caixa el vaig tancar ja fa temps, de cava Freixenet només en bec per accident i no he estat mai de la vida client de Pronovias. L'únic que he de confessar és que sóc addicte a un antiàcid que fabrica l'empresa Almirall.

L'altre dia -també per accident- vaig escoltar les declaracions del senyor Gallardo, un dels propietaris d'Almirall, afirmant, amb la llengua i el to de l'«Imperio», que la seva empresa s'haurà de plantejar sortir de Catalunya si guanya la independència. Vaig haver d'anar corrents a comprar més Almax a la farmàcia de torn, amb aquella cara de pomes agres que se'm posa quan el ventre es regira i la boca s'omple amb l'agror de les realitats quotidianes.

Si d'alguna cosa ens haurà servit aquesta campanya, i altres coses que han succeït els anys precedents, és per obrir-nos els ulls. Ens havíem acostumat a viure en un ambient paternal, on els poderosos sempre ens oferien la seva cara més amable, embolcallant el seus missatges subliminars amb una mena d'ensucrada cantarella, intentant sempre seduir-nos abans que espantar-nos.

Tot es feia pel nostre bé, sempre desitjaven el millor per a nosaltres. Ara, en canvi, han caigut les caretes i hem vist com tot era una pantomima. Ara, ens amenacen directament. Quan vaig sortir de la farmàcia, amb el paquet d'Almax a la mà i sis euros menys a la butxaca, vaig pensar que probablement a partir d'aquest ?diumenge hauré de replantejar-me jo també la meva vida i canviar radicalment d'antiàcid, perquè no puc estar consumint el d'una empresa que em provoca aquestes crisis de sucs intestinals.