L'Ajuntament de Girona tindrà sobre la taula el pla estratègic fluvial, que està redactant la Generalitat, el mes vinent. Aquesta és la previsió del regidor de?sostenibilitat, Carles Ribas. El pla és el que hauria de servir per tirar endavant l'ambiciós projecte per renaturalitzar les lleres dels quatre rius i una sèquia de la ciutat. Fa uns mesos, la Generalirtat i l'Ajuntament van signar un conveni segons el qual el govern català, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), s'encarregava d'assumir la redacció del pla estratègic fluvial.

El treball es va valorar en uns 60.000 euros, i ha de definir les directrius per al desenvolupament de l'estratègia territorial, paisatgística i fluvial de Girona englobats al projecte «quatre rius i una sèquia dels arquitectes Olga Felip i Josep Camps. D'aquí és d'on sortiran els plans especials específics per a cada un dels rius i de la séquia.

El regidor de?Sostenibilitat espera també que el mes vinent hi hagi una resposta definitiva sobre la proposta municipal de la que hauria de ser la primera actuació:?la naturalització de les lleres de formigó del riu Onyar, segons va explicar l'alcalde. En concret el tram més proper a la plaça Catalunya resseguint el carrer del Carme. Aquí, el projecte preliminar hi preveu un ampli passeig als dos costats del riu envoltats de vegetació, on poder fer-hi esports i altres activitats de lleure, que faria baixar els gironins a l'Onyar. La idea de l'Ajuntament és que la Generalitat participi en aquest projecte.

De fet, el conseller de Territori, Santi Vila, en una visita a Girona ja va donar pràcticament per garantida aquesta col·laboració amb el consistori, ja que la ciutat havia estat «escollida per elaborar aquest estudi, que encarregarà el mateix Departament i que serà una prova pilot exportable a altres poblacions catalanes».

Després de les actuacions de naturalització a l'Onyar, tocaria a la resta de rius (Ter, Galligants i Güell) així com a la séquia Monar.